ddd

Entrevista a l’ARA.CAT al preseident de fòrum Carlemany. Francesc Planas – Cal saber ja si la gent vol la sobirania o no –

MARTA COSTA-PAU / Actualitzada el 12/06/2015.

ARA.CAT

Descarrregar document

http://www.forumcarlemany.cat/docs/ForumCarlemany-1_665_78.pdf

Ara fa un any representants de 28 entitats -entre cambres de comerç, patronals i entitats

empresarials catalanes- signaven al far de Sant Sebastià un manifest de suport

incondicional al dret a decidir. Havia pogut aglutinar-los el Fòrum Carlemany, una

associació que aplega 65 empreses gironines i que presideix l’empresari Francesc Planas.

¿Un any després del Manifest de Far, estan decebuts?

Abans de signar-lo vam trametre una carta al president Mas en què dèiem que molts

empresaris estàvem a favor del dret a decidir i que, per damunt dels interessos

empresarials, hi ha els democràtics. Dèiem que els ciutadans han de poder expressar la

seva voluntat i que com a empresaris respectaríem la decisió que prengués el poble de

Catalunya. El que volem nosaltres és una consulta com la que es va fer al Canadà o a la Gran

Bretanya, però aquí no hi ha hagut manera que es pogués fer. El dret a poder votar no ha

sigut possible, i ara hem de veure què passa. Tenim el 27-S, però tres mesos són una

eternitat en política.

Tanta pressa tenen els empresaris?

No sabem com aniran les eleccions del 27-S, si seran plebiscitàries o no. Crec que seria bo

que es trobés una fórmula que permetés saber d’una vegada si la gent està pel sí a la

independència o pel no. Aquest immobilisme va deixant que els problemes s’enquistin, i

això és perjudicial. La situació política a Catalunya ja és coneguda al món, i la sensació que

la gent no ha pogut expressar-se clarament, com van fer al Canadà o a la Gran Bretanya,

que no hi ha un posicionament clar, no és bona per a ningú.

Un informe de l’ANC assegura que ja existeix un boicot d’Espanya a les empreses

catalanes. Ho veu així?

La majoria de les 65 empreses que formen part del Fòrum Carlemany exporten a tot el món

i es veuen poc afectades per un possible boicot, però les que depenen més d’Espanya,

perquè hi venen més, en general diuen que, excepte alguns casos en què sí que hi ha

reticències a comprar a empreses catalanes, en general quan es parla de negoci el que es

busca és un bon producte i un bon servei.

Amb la independència seria igual?

Nosaltres sempre hem dit que el boicot el patiria algun sector, algun producte molt concret.

Potser en una celebració familiar en lloc de cava decidirien beure alguna altra cosa. Però a

excepció de casos molt concrets, no ens fa cap por patir cap problema. No veig preocupació

per això, llevat d’alguna excepció.

Les empreses solen ser reticents a revelar les seves estratègies de negoci a la

competència. El Fòrum Carlemany, en canvi, aposta per compartir coneixements i

ho promou a través d’una experiència pionera.

Des del Fòrum Carlemany impulsem unes trobades d’empreses, que es fan quatre vegades

a l’any, per explicar les seves experiències perquè les altres n’aprenguin, i no només dels

èxits, sinó també dels fracassos. S’han creat diferents grups de benchmarking, una tècnica

de gestió empresarial que permet descobrir què fa que una empresa sigui més rendible que

una altra. Més de 200 directius hi participen cada any. Som els únics a l’Estat que fem una

cosa així. Ja fa dotze anys que ho fem i s’ha arribat a un grau de confiança entre les

empreses molt important, perquè s’ha vist que ningú ha fet mal ús de la informació que es

comparteix.

El seu sector, el de la construcció, és un dels més tocats per la crisi. ¿S’està veient la

llum al final del túnel?

Sí que notem que hi ha més demanda de projectes i la represa d’obres que havien quedat

aparcades, si bé alguns projectes encara no s’han traduït en vendes perquè necessiten

maduració. Pero les enginyeries estan més actives. Partíem d’un nivell tan baix que no

podia passar res més que no fos això. De manera clara, s’està notant una millora.

En el cas de la seva empresa, ¿l’exportació els ha ajudat a sobreviure a la crisi?

Aquests anys hem exportat bona part de la producció, i això ens ha ajudat molt. La

tendència és anar equilibrant les vendes a l’interior amb les exportacions. També ens ha

ajudat la posició geogràfica, prop de la frontera, ja que en el nostre sector el transport és

molt important.

Ha arribat l’hora d’apujar sous?

Em sembla una bestiesa que s’hagi augmentat la productivitat a costa d’abaixar sous i

reduir marges. Estem a un nivell de sous que han donat competitivitat a les empreses, que

ens han permès una mica sortir del forat, però per a mi són insostenibles. Hem de seguir

sent competitius perquè fabriquem millor, i més. Molta gent jove està suportant uns sous

que no es mereixen, perquè estan més formats que mai.