Fa un any que vaig passar a una altra dimensió. És així.
Vaig passar de treballar per una gran empresa a una empresa “petita”. Una altra dimensió.
Sempre que hi ha un canvi hi ha d’haver, per definició, un temps d’adaptació. La meva vida laboral fins aleshores havia estat bàsicament en la mateixa gran empresa, i l’adaptació al nou entorn m’ha tingut uns mesos ocupada.
L’ajust més evident que m’ha calgut fer d’inici i de manera urgent, són les unitats de mesura: monetària, temporal i numero d’unitats!
Les xifres mereixen sempre cura i atenció, però al entrar en una PIME cal acostumar als ulls a girar cap a la dreta, a tocar de la coma decimal perquè les xifres són rellevants a ambdós costats de la coma! La mesura del temps també és diferent. Ara fixem objectiu per dia i els terminis de lliurament pràcticament hora a hora. Fins ara havia parlat sempre per setmanes o fins i tot mesos, és frenètic! Pel que fa al nombre d’unitats… no és el mateix facturar quaranta màquines a l’any, que centenars d’articles cada dia. El canvi és substancial. Val a dir que no cal patir massa per aquests canvis doncs el dia a dia et posa ràpid a lloc.
La manera en com s’organitzen les agendes és un tema que no se m’havia acudit que fos tant diferent. Fins fa un any, per mi les reunions eren gairebé sempre convocades de manera anual. Que pràctic és saber que cada primer dimecres de mes tens la reunió x! Abans d’entrar a la sala saps qui ha dit que hi assistiria, quins temes es tractaran, i fins i tot, si fa prou temps que treballes a l’empresa, saps què passarà i les conclusions que se’n derivaran. Per temes complexos o que toquen pressupost, pot ser que s’organitzi un subgrup de treball per aprofundir en el tema i que provoca la necessitat de convocar una sèrie de reunions paral·leles a les del dimecres per poder desenvolupar el tema previ al següent primer dimecres de mes. I així, depenent de la posició i responsabilitat que ocupis, pots ser que el 6 de gener els Tres Reis et portin una agenda plena de convocatòries de reunions.
Per bé que en les organitzacions més petites també hi ha reunions planificades regularment (de tancament, vendes, etc.. ) les més habituals són aquelles que es convoquen, per exemple, quan algú aixeca el cap i diu: “hauríem de mirar més bé el tema Y que sembla que es pot millorar”. Acte seguit, potser a peu dret i tot, es debat el tema i, fins i tot, pot ser que es resolgui. Això sí, el que tenies pensat fer aquella estona, ho hauràs de fer en un altre moment. Tens l’agenda menys acolorida però has de tenir en compte que no està tant buida com aparenta.
La velocitat en la presa de decisions és inversament proporcional al nombre de persones que l’han de prendre. Si caben als dits d’una mà, la rapidesa en què s’arriba a una solució pot arribar a fer vertigen. He vist amb els meus propis ulls aplicar un nou procediment l’endemà de decidir tirar-lo endavant. Quina alegria! Quantes vegades no ha passat, en una organització gran, que quan arriba el dia de parlar-ne ja ha canviat el paradigma tres vegades i les propostes de resolució s’han hagut d’adaptar per tal que s’ajustin a la realitat del moment? Això sí, quan es pren una decisió tothom la té molt interioritzada i és més defensable a tota la organització. Tot sigui dit.
En una empresa gran el nivell d’especialització de cada posició pot arribar a ser molt elevat. I això fa que els professionals arribem a tenir coneixements molt profunds de temes molt concrets i un desconeixement, també profund, de les àrees que es veuen tangencialment. En les organitzacions més petites cal saber una mica de tot, és fonamental per poder aportar valor i perquè la roda segueixi girant. A mi aquí es on m’està donant la vida. Quantes coses passen als departaments que abans només veia passar! I quantes coses per aprendre.
Independentment del volum, el veritable motor de qualsevol organització són les persones que hi treballen. Sigui en una multinacional amb milers d’empleats o en una petita empresa familiar, la implicació, el talent i la dedicació de les persones i de l’empresa són els factors clau que impulsen el creixement i l’èxit.
Per això és essencial que hom puguin trobar el seu lloc, un entorn que s’ajusti a les seves habilitats, preferències, valors i expectatives. Igualment, les empreses han de saber identificar i atraure els perfils que millor s’adapten a la seva cultura, realitat i necessitats. No sempre és fàcil ni evident, però quan es dona aquest encaix és meravellós! Augmenta tant la satisfacció personal com el rendiment global de l’organització. A les mans de cadascú està triar el seu lloc.
Si em demaneu quin entorn és millor no us podré contestar. Us puc dir que treballar en entorns on existeix un ordre preestablert genera una sensació de seguretat que és molt agraïda. Però la sensació del tot està per fer, i tot és possible, del reunim-nos ara i deixem-ho resolt, de veure com allò que vau decidir canviar ahir avui ja està donant fruits, aporta una dosi d’energia que m’atreviria a dir que és addictiva.
Agnès Juandó, Directora General de Frigorífics Santa Coloma SLU – Sarrats, i membre del grup Alta Direcció del Fòrum Carlemany