Com aprofitem aquesta transformació tecnològica més enllà del joc
Quan vaig fer divuit anys, els meus amics em van regalar una subscripció a internet. Per connectar-me havia d’engegar el mòdem, esperar uns minuts mentre la línia feia sorolls metàl·lics i començar a explorar el món a través de la pantalla. Aquell invent em permetia enviar correus electrònics i accedir a una quantitat d’informació que em semblava infinita. Com a estudiant, internet era una porta oberta a un univers de coneixement. I tot just era el principi del que havia de venir.
Avui, quan sopem en família i ens sorgeix algun dubte, les meves filles recorren a qualsevol de les eines d’IA amb què ja s’han familiaritzat per resoldre’l en segons. Pels treballs de l’institut passa el mateix: una aplicació que els fa les diapositives, una altra que resumeix els apunts, una que els organitza l’agenda acadèmica i extraescolar. El que sigui.
No vull endinsar-me en el debat de l’ús de les tecnologies digitals per part dels estudiants, tot i que és pertinent i profund. El que vull subratllar és l’impacte que la irrupció de la IA té en el nostre dia a dia i, sobretot, en les empreses. Quan recordo la meva sensació de descoberta amb les primeres connexions a la web i la comparo amb la que vivim ara amb la intel·ligència artificial generativa, em sembla que estem davant de dues revolucions comparables.
La diferència és la velocitat. Internet es va estendre progressivament. La IA, en canvi, s’ha generalitzat a una velocitat vertiginosa. Quan tot just ens acostumem a una novetat, ja apareix la següent. I encara no en sabem treure tot el suc. La fem servir massa sovint de manera superficial, com qui prova un gadget nou. Ens estalvia temps en certes tasques mecàniques, i això ja és molt, però encara no l’hem convertit en un instrument de transformació profunda.
Aquí hi ha la primera advertència: si no usem la IA de manera eficient, ens pot acabar donant més feina de la que ens estalvia. Recordo, en una de les meves primeres feines, un company que pujava tres pisos per dir-nos que ens havia enviat un correu. Al principi, amb qualsevol tecnologia, l’ús és ingenu i mecànic. Molts fan servir el ChatGPT com si fos Google, fent una cerca més sofisticada. És normal. Però no és aquí on hi ha el veritable potencial.
Per entendre-ho, m’agrada una metàfora: la IA no és passar d’un tornavís manual a un d’elèctric. Això seria una millora incremental, més comoditat, més rapidesa. La IA és un canvi diferent: és com si de sobte descobríssim una eina capaç no només d’enroscar cargols, sinó també de dissenyar la peça, calcular-ne la resistència i suggerir com millorar el procés de muntatge. El salt canvia la naturalesa de la feina i ens obliga a replantejar com fem les coses de dalt a baix.
I aquí entra el canvi de mentalitat profund. Si seguim pensant en la IA com una capa que apliquem sobre els nostres processos actuals, només n’obtindrem petits guanys. El repte és atrevir-nos a repensar els processos des de zero. No es tracta de preguntar-nos: “Quina de les meves tasques habituals pot fer la IA?”, sinó “Quin resultat vull obtenir i com el puc aconseguir ara que tinc a l’abast una eina que pensa, crea i aprèn?”. Aquesta és la transformació cultural que les empreses hauran d’afrontar.
Ser prudents per ser ambiciosos. El món ens empeny a córrer, però hem de saber-nos aturar. Dedicar temps a imaginar quins processos podem sacsejar i com redissenyar-los amb la tecnologia actual. El paral·lelisme amb internet és clar: tal com la xarxa va obrir l’accés a la informació, la IA està democratitzant capacitats abans exclusives d’experts. Avui qualsevol pot generar codi sense ser programador, dissenyar sense ser dissenyador o analitzar dades sense ser estadístic. Això anivella el camp de joc, però alhora ens interpel·la: quin és, doncs, el nostre valor afegit com a humans?
Per respondre-hi, les organitzacions han de fer un exercici d’autoanàlisi rigorosa. Abans d’accedir ràpidament al mercat i provar aplicacions, cal auditar-nos: saber què volem, on aportem valor i com amplificar-lo amb la IA. Aquesta reflexió no és un luxe, és una necessitat. Igual que la màquina s’entrena constantment, nosaltres també haurem d’entrenar-nos: en coneixements, criteri i capacitat d’ús crític.
La clau de l’eficiència amb IA és el prompt. Saber-lo escriure és una nova habilitat professional. És la diferència entre obtenir una resposta banal o una solució que et dona avantatge competitiu. I això implica no improvisar. La paradoxa és interessant: la IA ens estalvia temps en feines rutinàries, però ens obliga a invertir-ne més en planificació estratègica. Ens allibera de la mecànica per centrar-nos en el que és genuïnament humà: la creativitat, l’estratègia, les relacions.
Però aquesta nova cultura també exigeix ser conscients d’un altre aspecte: les dades. En un món en què la IA és alimentada per informació, les dades dels nostres clients, processos i activitat són un actiu crític. Cal tractar-les com un tresor, decidir amb qui les compartim i sota quines condicions. El canvi de mentalitat no és només operatiu o estratègic, també és ètic i de responsabilitat.
És cert que no ens podem adormir. Però un cop tastem de què va la IA, el pas següent és pensar bé com l’apliquem al nostre context específic. Què pot fer per la meva empresa? Com puc aprofitar-ne la potència sense perdre la meva identitat? Com evito caure en la trampa de l’homogeneïtzació tecnològica i reforço, en canvi, la meva singularitat cultural i empresarial?
La resposta és contraintuïtiva: la IA m’obliga a pensar més, no menys. La meva generació va haver d’aprendre a filtrar la informació que arribava en allau per internet. La de les meves filles haurà d’aprendre a conviure amb eines intel·ligents i a usar-les de manera crítica, responsable i efectiva. Serà una competència tan bàsica com saber llegir o escriure.
En definitiva, la IA és molt més que un nou tornavís. És una invitació a replantejar com treballem, com innovem i com ens definim com a professionals i organitzacions. Ens obliga a sortir de l’automatisme, abandonar la superficialitat i recuperar l’essència més humana: pensar.
Roger Torrent Ramió (Consultor. Ex Conseller d’Empresa i Treball)