ddd

La recepta més vella de la història

Des de ben petit, que sóc un apassionat de l´economia, la borsa i les finances i em considero  una persona afortunada al poder dedicar-m´hi professionalment. Això em podria haver inspirat per parlar-vos de qualsevol d’aquests temes, però m´he decantat més per la part culinària i esportiva.

M´agradaria explicar-vos una de les meves vivències. He nascut i he viscut la meva infància i joventut a Sarrià de Ter, un poble petit del que quan en vaig marxar, encara no havia arribat als 3.000 habitants i ara, ja en són més de 5.000! Si alguna cosa va lligada al meu poble és sens dubte la passió pel Handbol, la U.E Sarrià.

De ben petits tots els nens hi jugàvem i ens en sentíem orgullosos, ens coneixíem a la perfecció, la majoria anàvem a la mateixa escola i ho compartíem tot: extraescolars, casals, colònies, tardes de cine a Girona…. Aquesta amistat, que en la majoria dels casos encara perdura a dia d’avui (tot i que molts actualment vivim en llocs diferents) va fer que l´equip de la generació 76/77  sigues un Gran Equip! Vam arribar a competir als campionats de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i això ens va permetre viatjar per tot arreu quan molts de nosaltres, pràcticament no havíem sortit de casa. Vàrem competir contra equips boníssims, de ciutats i pobles molt més grans, amb molts més recursos i amb millors jugadors.

Però nosaltres teníem alguna cosa “especial “, un valor que ens feia diferents als altres. Érem un equip sòlid de bons amics (dins i fora de les pistes), érem una pinya! En els partits no ens calien les paraules i ens enteníem a la perfecció, tots ens sentíem importants i necessaris.  Lògicament res era fàcil, i ens havíem d’esforçar molt a entrenar fort i a millorar cada dia. Igual que en qualsevol organització, teníem uns entrenadors (directius) i uns líders d´equip (comandaments intermitjos) que dirigien i motivaven a la resta de l’equip (treballadors) per tal de poder aconseguir sempre els millors resultats possibles.

I aquesta és la clau: La recepta més vella de la història.

Quelcom que fa que un equip sigui “especial” passa per tenir uns líders amb vocació humana i empresarial, que sàpiguen liderar, formar, valorar i sobretot motivar a tots els seus treballadors creant sintonia i bon ambient de treball, fent-los partícips social i econòmicament dels èxits de l’empresa i demostrant-los que en formen part al màxim nivell.  Només així tindrem treballadors motivats, compromesos i fidels amb qui poder comptar en els bons i en els mals moments com els actuals. Potser si posem tots plegats més esforços en aquests aspectes, aconseguirem desmuntar aquell tòpic que diu que treballadors i directius cada 5/7 anys haurien de canviar de feina per motivar-se i poder tornar a donar el màxim d’ells mateixos.

Sé que com més grans són les empreses més complicat és aquest repte, però almenys aquest si que està a les nostres mans treballar-hi per aconseguir-lo. Hi ha una frase que m’agrada molt que diu “Ningú diu que serà fàcil, només que valdrà la pena” i crec fermament que en aquest cas, és així.

Les empreses que formem part del Fòrum Carlemany, tenim clar que uns dels objectius comuns és esforçar-nos per algun dia arribar a aconseguir l’excel·lència empresarial. Per mi, un dels pilars bàsics per arribar-hi i que sigui sostenible en el temps, passa per consolidar aquests valors.

PD: Actualment, els dissabtes a la tarda el pavelló de Sarrià encara és lloc de trobada per tots els nostàlgics que com jo, vivim on vivim, anem a veure sempre que podem el nostre equip de Handbol el qual milita a la Divisió d’Honor Plata i competeix contra equips professionals i/o semi professionals. 

Si hi veniu, veureu que es palpa l´essència de la que us he parlat. Veureu, que amb pocs recursos però amb esforç, i un equip motivat i ben liderat, els resultats són per sentir-se’n orgullós any rere any.

Tant de bo aquest sentiment que jo tinc amb el meu equip de Handbol, el tinguessin tots els treballadors amb les seves respectives empreses, ja que voldria dir que al darrera hi ha hagut un gran treball d’equip, des dels mateixos propietaris i/o directius fins a l’últim dels treballadors.

Ànims i molta sort a tots!

Marc Rufí

CFO a Automatismes Girona (AUGI)

Membre del grup Administració i Finances