L’any 2005 amb Kofi Annan com a Secretari General de la ONU ja es va començar a veure la necessitat de tractar millor el món en la seva triple visió: social, mediambiental i de governança per tal de ser sostenibles. Des de llavors fins ara el món ha anat empitjorant però s’han anat desenvolupant lleis, amb més o menys encert, ajudes tant als EUA (Inflation Reduction Act, Chips and Science Act) com a Europa (Next Generation, Pacto Verde) o a la Xina (a través de mesures anunciades pel PolitBuró) encaminades en aquesta direcció.
En un primer moment i fins avui s’han impulsat primordialment via àmbit públic i acords globals i s’han basat en el factor mediambiental, ja que dels tres pilars (social, governança, mediambiental) és el que té un major impacte.
Però no ens hem d’enganyar: és necessària la implicació de la governança de les empreses per tal de poder dur a terme les millores en aquest objectiu global al ser les prenedores de decisions en el sector privat.
Actualment la major part de les empreses en aquesta matèria actua per “compulsió” és a dir: tinc un risc, per tant actuo (per exemple les empreses energètiques). Unes poques actuen per “conveniència”: si ho fa la competència llavors jo m’adapto (empreses financeres). I poques, molt poques (a dia d’avui) ho fan per “convicció”: està en l’ADN de l’equip directiu i per tant de l’empresa.
En qualsevol cas, ja sigui per:
- Legislació: per exemple a les empreses cotitzades se’ls hi atorga un ràting de sostenibilitat que utilitzen els fons d’inversió per comprar-les o no. Per tant, interessa tenir un ràting alt. Per poder-lo millorar una possible mesura seria utilitzar proveïdors més sostenibles. D’aquesta manera, i sense voler-ho aquests últims ja es veuen obligats a adoptar mesures en aquesta direcció si no volen quedar fora.
- Sensibilització del consumidor final: el qual anirà demandant més productes kilòmetre zero, ecològics, reutilitzables..etc.
- Motivació dels treballadors que demanden mesures qualitatives i no només quantitatives (sou). Per retenir el talent tocarà oferir teletreball, flexibilitat horària, propòsit de l’empresa..etc.
Aquest és el camí a seguir.
Es plantejaran dilemes durant el trajecte com el curt plaç versus el llarg plaç, la rendibilitat versus la sostenibilitat… però cap d’ells és de per sí excloent. Per contra, els beneficis que comporta són molts. Entre d’altres:
- Millora la valoració de la companyia i la seva reputació corporativa, a més de la imatge.
- Millora la percepció de l’empresa per part dels inversors i de la societat en general.
- Millora l’eficiència operativa de l’empresa a través de la digitalització de processos o descarbonització..etc i redueix costos.
- Accés a nous mercats o clients.
- Millora la motivació dels empleats. Les noves generacions busquen treballar en empreses amb propòsit.
- Millora els estàndards de la industria compartint amb proveïdors.
- Redueix el risc reputacional.
- Possible diferenciació estratègica versus competència.
En resum, genera valor a l’accionista, al treballador, a l’inversor, al proveïdor, a la societat i al món en general
En definitiva, retorna al món que volem.
Ara toca gaudir-lo. Bon estiu!
Francesca Maset
Directora d’inversions a Ginvest
Membre del grup ESG