Com l’Au Fènix, renéixer de les seves pròpies cendres

No puc començar aquest escrit, sense fer referència a l’enorme catàstrofe causada pels incendis salvatges, desenfrenats i gairebé inevitables que han causat un gran mal ecològic, pèrdua de vides humanes i animals, béns irrecuperables materials i immaterials i que han causat tantes ferides emocionals, com és l’infern en que es van convertir Los Angeles i el seu entorn el passat 7 de gener, i que tot just el 28 de gener es van donar per extingits del tot.

El passat diumenge 2 de febrer, el lobby Musical i d’Entreteniment Estadounidenc, va ser capaç de repartir els premis “Grammy 2025”, els premis de Música més importants del món, al nivell dels Òscars en Cinema, des de Los Angeles, la capital per antonomàsia de la Música i el Cinema, aprofitant l’ocasió de l’event per reinvidicar els seu paisatges, ciutats i gent,  homenatjar el Cos de Bombers de L.A., fent-los pujar a l’escenari per lliurar el premi a Beyoncé, amb  11 nominacions (ja en té 34 en tota la seva carrera musical) Va ser un espectacle en majúscules,  també gràcies a la gran feina feta pel còmic i presentador Trevor Noah, qui amb aquestes paraules literals: “Anem a fer una celebració de la humanitat i l’esperit de supervivència” es va posar el públic i els milions de seguidors televisius a la butxaca, i va aconseguir una recaptació de més de 7 milions de dòlars en una sola nit, dedicats exclusivament a l’àrea afectada. No ho tenia fàcil, donades les circumstàncies, però en cinc moments diferents de la Gala, va saber ser perseverant en el seu discurs i prou àgil, com per donar espais de respir i de reflexió al públic i espectadors.

Això ens demostra la gran importància que té, el fet de ser un bon comunicador en tots els àmbits, i aquí és a on aprofito per vincular-ho al món empresarial.

Aquests incendis van començar l’endemà del dia dels Reis Mags, de forma massiva, inesperada i amb totes les condicions meteorològiques en contra, entre elles, el famós “Santa Ana”, el vent amb “efecte secador” angelí procedent de l’est de l’estat, que arribava tard en el temps, amb  uns corrents  de vents huracanats inesperats de ràfegues fins a 160 kms., amb una humitat d’un 12%, i bufant descontroladament per sobre d’una terra seca, que no havia rebut les esperades pluges que solien aparèixer sempre, almenys fins el 2023, a finals d’octubre. El 2024 va ser totalment diferent i sembla ser que el 2025 va pel mateix camí. Aprofito per dir que encara hi ha terraplanistes que neguen el canvi climàtic, però sembla ser que el planeta dia a dia, ens està demostrant que estan equivocats.

I aquests fets, es van conjurar en uns incendis amb una força imparable a favor malauradament, d’una destrucció devastadora en molt poc marge de  temps, i que han anat canviant de nom a mida que anaven cremant barris i zones: Eaton, Palisades (aquest s’ha fet famós per haver destruit en poques hores la famosa carretera escènica Pacific Coast Highway, que tots tenim en ment pel fet d’ haver-la vist en moltes pel·lícules a on sortia Malibú) i que a mida que anava engolint cases, escoles, centres esportius, centres comercials, esglèsies, mesquites, sinagogues, valls, muntanyes, anava canviant de nom: Hust, Kenneth, Lidia, Auto i Sunset, el més mediàtic, perquè va aparèixer en ple Hollywood, a pocs metres del famós Passeig de la Fama. I mentre la ciutat cremava per tots costats, en una de les pitjors emergències en dècades, l’alcaldessa Karen Bass, estava en un còctel a l’altra banda del món, a Accra, Ghana. Ràpidament, la mateixa nit del dimarts, va haver de declarar l’estat d’emergència via remota en un humiliant video gravat a l’aeroport, que recorda molt l’estil “Mazón” L’influent diari “Los Angeles Times” ja fa setmanes que demana la seva dimissió. Com a València, l’octubre passat, l’ajuda dels estats veïns, com poden ser Arizona, Colorado, Oregon, Nevada, Idaho, Nou Mèxic i Utah ha arribat imparable, incloent-hi bombers arribats des dels països veïns, Mèxic i Canadà. I també hi ha hagut l’ajuda dels bombers privats, llogats per alguns empresaris immobiliaris que varen invertir molts diners per protegir els seus luxosos centres comercials, i que han quedat aïllats enmig d’una desolació desesperant.

L’estudi de l’origen dels focs i els informes de tot plegat, trigaran bastant a veure la llum.  Anant bé, més d’un any, perque amb l’experiència viscuda personalment l’estiu del 2023, és la conclusió que n’he tret pel fet d’haver seguit molt de prop aquest succés. Just un any  després d’haver viatjat a Maui, una de les 8 illes de l’arxipièlag de Hawaii, la seva antiga capital, Lahaina, la històrica joia de l’illa, es va cremar per complet l’agost del 2023. Aquella preciosa ciutat d’una antiguitat de més de 100 anys (a E.E.U.U., tot el que passi de 100 anys és històric) va desaparèixer del mapa, juntament amb més de 2.700 hectàrees de boscos, valls i muntanyes, i el més important, la mort de més de 100 persones en poques hores. I els informes tot just s’han publicat aquest passat estiu del 2024. Serà difícil que sent aquesta tragèdia d’una magnitud quatre vegades més grossa, ja que s’han cremat aproximadament 11.000 hectàrees, i molts més edificis i pérdues personals, els informes i les accions preventives per intentar evitar un altre desastre d’aquest tipus estiguin preparats abans d’un any. Ja ho veieu, la burocràcia és lenta a tot arreu, no tan sols aquí. I estant els bombers a l’aguait com estaven després de la primera tongada d’incendis, el passat 23 de gener se’n va declarar un altre de devastador, el Hugues, que en poques hores, va passar d’arrassar 20 hectàrees a 400, i en paral·lel els bombers lluitaven per apagar el Sepulveda que va amenaçar seriosament el luxós barri de Bel-Air, aquest cop amb vents que provenien de l’altra banda de la costa, de l’oest, des de l’Oceà Pacífic.

Això ens ha de portar a reflexionar llarg i ample sobre les possibles causes i efectes que poden provocar desastres naturals com grans incendis, inundacions, terratrèmols, o una altra pandèmia mundial com la de la Covid19, que a tots ens sembla que no tornarà a passar, però els experts aseguren que sí. I ens diuen que, malgrat l’experiència dels anys 2020, 2021 i primers mesos del 2022, tornarem a caure com a societat, gairebé en els mateixos errors.

I si ho apliquem a l’empresa, per molt que nosaltres hàgim preparat una prevenció i intentem tenir controlats tots els inputs que poden afectar l’estratègia d’estabilitat i creixement de l’empresa, sempre hem de tenir a punt un pla B, i ser prou flexibles i resolutius com per, en un moment puntual, girar el volant i capgirar la direcció cap a on anàvem encaminats. Ens podem equivocar, i de ben segur que ens hem equivocat un piló de vegades, i cada error hauria d’haver estat un aprenentatge, però si pensem en el llegat que anem deixant darrere nostre amb una mica de generositat envers nosaltres mateixos, sense deixar aflorar l’ego, arribarem a la conclusió, de que tan malament no ho hem fet.

El 4 de febrer d’enguany, el fundador d’Up With People/Viva la Gente va complir 100 anys, amb l’energia que sempre l’ha caracteritzat i en plenes facultats. Aquesta organització juvenil, sense ànim de lucre, educacional, cultural i transversal amb la que jo vaig tenir l’honor de viajar durant un any, recent acabada la selectivitat, fa gairebé 43 anys, em va canviar la vida per sempre, i el seu/nostre i que ha esdevingut molt meu lema personal era “be flexible/sigues flexible” Us aconsello a tots que us l’apliqueu. No tenim la “bola de vidre”, no sabem què ens depara el demà, per tant, estigueu a punt pel que esdevindrà.

Carme Casassas Noguer

Gerent de Frillémena, S.A. i membre del grup El Club de l’Empresari del Fòrum Carlemany

Deixa un comentari