Dormir amb la vaca

Jo que sóc home de clara ascendència urbana, sempre he sentit admiració per les dites populars, doncs amb poques paraules són capaces de sintetitzar molta experiènca. Tant és així, que al llarg de la meva trajectòria professional, havent tingut l’ocasió de compartir moltes estones amb gent tremendament capacitada, aquells que més m’han marcat han estat els que tenien l’habilitat de fer simple l’aparentment complicat.

Fa uns anys vaig tenir l’ocasió de coincidir amb un reconegut empresari gironí que enfront a una complexe problemàtica d’operacions va fer el silenci a la sala i esbotzà: “EL QUE CAL ÉS DORMIR AMB LA VACA”; a “pagès” antigament, quan la vaca estava a punt de parir era costum anar a l’estable a passar la nit, doncs calia estar atent al part i així evitar eventuals complicacions. Doncs això: a l’empresa, quan es detecta que les coses no van prou fines és molt important que l’empresari/directiu s’acosti a la font del problema i hi passi el temps que calgui per tal d’entendre el què està succeint. I, aquesta expressió tant d’estar per casa “dormir amb la vaca”, esdevé un referent a l’hora de trobar solucions als problemes aparentment complexes que se’ns generen a tots plegats en el nostre dia a dia. Elemental, però molt sovint ignorat!

Moltes són les tecnologies que avui dia se’ns posen a disposició per a l’anàlisi de situacions; sense cap mena de dubte, totes interessants i indispensables per afrontar els reptes del present. En entorns VUCA (per cert, acrònim utilitzat per l’exèrcit dels EEUU -sempre els EEUU!- sorgit amb la finalització de la Guerra Freda i que s’ha usat amb més o menys fortuna en els nostres dies) és indispensable de tenir accès i analitzar el màxim de dades rellevants a fi de pendre la decisió adequada. Doncs bé, tal i com deia, moltes són les tecnologies que avui en dia tenim a disposició per a tal efecte, algunes d’elles realment disruptives (virtualització amb Digital Twins, IoT, Big Data, IA…), que amb la democratització de la supercomputació (via el Cloud Computing) fa que inclús les petites i mitjanes empreses, majoritàries en el teixit empresarial català, puguin  accedir a recursos inimaginables fa tan sols 10 anys.

Ara bé, cap de les esmentades solucions tecnològiques ens asseguraran l’èxit si prèviament no hem treballat els fonamentals de l’empresa. Això és: una gestió rigurosa de la tresoreria, un seguiment exhaustiu al client per tal d’entendre les seves necessitats, una bona motivació dels empleats, un bon manteniment preventiu de les màquines en processos industrials, una bona relació amb els col.laboradors externs, uns accionistes implicats amb l’estratègia de l’empresa i així podríem anar anomenant un llarg etcètera que sense cap mena de dubte el bon directiu té ben present a la memòria.

Tot plegat es podria resumir en disposar d’una missió clara i precisa (que prèviament haurem d’haver compartit amb tots els participants de l’empresa) i assegurar la bona implementació de les accions que es deriven de l’estratègia dissenyada per a l’acompliment de l’esmentada missió. Sembla senzill, oi? Doncs ara preguntem-nos a nosaltres mateixos si a la nostra empresa s’ha definit la missió de forma explícita, si la nostra estratègia és coherent amb aquesta missió, com se n’ha informat a tots els col.laboradors implicats i, probablement el més important, quin seguiment (i revisió, si s’escau) se n’està fent de tot plegat.

Cal fer un examen periòdic de les accions de tots els agents participants (els famosos “stakeholders”) i analitzar com aquestes accions estan alineades per tal d’obtenir el màxim resultat (aquí podriem obrir un nou fil de discussió que probablement donaria molt per parlar: què entenem per maximització del resultat de l’empresa? De ben segur molts apuntarem als mateixos criteris però el professor d’ètica Joan Fontrodona ens podria proporcionar gran quantitat d’elements de reflexió que amb total certesa no ens deixarien indiferents…).

Dit això i tornant a l’objecte de les meves consideracions, si alguna peça de l’engranatge grinyola, acostem-nos-hi ben aprop i observem. De ben segur que aplicant el sentit comú trobarem molts indicis de factors que ens estan desviant del nostre camí cap a l’excel.lència. Acostem-nos-hi i dormim amb la vaca!

Joan Vidal
Director comercial a Rotimpres
Membre del grup Direcció Comercial i Màrqueting

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *