Maslow a les empreses

Arrel de l’inici del projecte de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a la nostra empresa, fa un temps que em voltava pel cap la idea d’escriure sobre la piràmide de Maslow aplicada a les empreses. Amb l’arribada de la pandèmia aquesta reflexió va quedar oblidada, i ara la reprenc, ja que l’experiència que hem viscut durant els últims mesos encara em referma més en l’afirmació que les empreses, igual que les persones, tenen la seva pròpia piràmide de Maslow.

Si fem una mica de memòria, la teoria de la piràmide de Maslow s’aplica a les persones i explica que aquestes tenen un afany de superació que els porta a voler satisfer necessitats més complexes, una vegada han quedat satisfetes les necessitats més bàsiques:

La base de la piràmide la formen les necessitats fisiològiques i de seguretat. Si considerem l’empresa com a entitat integrada per un grup de persones, hem de vetllar perquè aquestes persones disposin d’un espai físic en condicions per treballar, d’un període adequat de descans i d’un nivell d’estrès que no afecti el seu benestar emocional. D’altra banda, l’empresa ha de disposar d’un projecte que la faci econòmicament viable per tal d’assegurar la seva subsistència.

És en aquestes primeres categories que la pandèmia ens va canviar les regles del joc. Si a principis de l’any passat podíem afirmar que les necessitats fisiològiques i de seguretat de l’empresa consistien en tenir recursos econòmics, uns espais habilitats per dur a terme la seva activitat i, una política de Prevenció de Riscos per garantir la seguretat dels treballadors, és evident que la pandèmia ens ho va capgirar tot. En un temps rècord vam haver d’aplicar ERTOS, demanar ICOS, canviar horaris, reorganitzar espais, teletreballar i, en definitiva, aplicar totes les mesures al nostre abast per tal de garantir tant la supervivència econòmica de l’empresa com la seguretat física dels nostres treballadors. De fet, durant les primeres setmanes, tots els esforços dels responsables de cada empresa es van centrar en garantir la seguretat i al mateix temps continuar amb l’activitat de l’empresa; ens calia assegurar abans que res la base de la piràmide.

La següent categoria és la de les necessitats socials o d’afiliació. Les persones busquen relacionar-se amb altres persones d’un entorn similar al seu, creant llaços d’afecte i d’amistat. És en aquesta escala aplicada a l’empresa on neix el Fòrum Carlemany. El Fòrum és un espai on les empreses es senten recolzades, on es comparteixen problemes, però sobretot solucions. Crec que a l’inici de la pandèmia les reunions del Fòrum van ser més necessàries que mai, perquè ens enfrontàvem tots a una situació totalment nova i només pel fet de compartir-la es feia una mica menys feixuga. Aquesta necessitat de comunicar-nos i compartir experiències ens va portar fins i tot a organitzar una Supertransversal que va ser tot un èxit, tant per l’elevada participació com per la qualitat dels seus continguts.

Si pujem un altre graó trobem la categoria de la necessitat de reconeixement; les empreses necessiten sentir-se valorades, igual que les persones. D’on obtenen les empreses aquest reconeixement? Dels diferents grups d’interès amb els quals interactuen: clients, proveïdors, bancs, competidors, però sobretot dels treballadors. El reconeixement ens pot arribar en forma de clients fidels,  premis del sector o certificacions de qualitat,  però crec que el reconeixement màxim que pot obtenir una empresa és el que la gent hi vulgui anar a treballar. Quan un treballador arriba a la nostra empresa i ens diu “Estic molt content de participar en aquest projecte”, vol dir que anem pel bon camí i que hem assolit l’escala del reconeixement.

Finalment, l’última categoria és la necessitat d’autorealització, és a dir, acomplir amb les aspiracions i objectius individuals i el sentiment d’orgull que això produeix. És en aquest punt que retorno a l’inici de la meva reflexió, quan parlava de la RSC. Quan una empresa ja ha assolit les necessitats inferiors de la piràmide, és natural que es pregunti què pot fer perquè el seu projecte d’empresa reverteixi d’alguna manera en una societat millor. La resposta la trobem en les accions de RSC, ja que ens aporten aquest sentiment d’autorealització, d’orgull, de ser útil a la societat i de millorar el nostre entorn. D’altra banda,  aquesta última categoria és una categoria viva, ja que sempre hi haurà nous reptes per aconseguir i nous objectius per definir i per tant, se’ns obre un ventall il·limitat de projectes ens els quals dedicar els nostres recursos.

Com a conclusió d’aquestes reflexions, crec que la pandèmia ens ha posat una mica al nostre lloc, recordant-nos que la salut i la seguretat dels nostres treballadors sempre serà la base que ho aguanta tot, però que una vegada tenim afermada aquesta base, hem de dibuixar la nostra pròpia piràmide amb un vèrtex que arribi el més amunt possible. Com deia el mateix Abraham Maslow: “Caminaràs endavant cap al creixement, o caminaràs enrere cap a la seguretat”.

Laura Busquets
Directora financera a Mimasa
Membre dels grups Administració i Finances i Gestió de Persones