La felicitat és un concepte difícil de definir, perquè varia molt segons la persona, el context en què vivim i el nostre moment vital.
Actualment, vivim en una societat accelerada on sovint ens empeny a córrer, a produir, a viure atrafegats entre responsabilitats, treball i estrès. Ens marquen fites i èxits com a sinònim de felicitat, i s’associa felicitat a tenir una vida “perfecte”. Tanmateix, més enllà d’aquesta visió superficial, jo cada vegada tinc més clar que la felicitat no es troba en les grans conquestes, sinó en els petits moments, senzills i autèntics, que ens connecten amb nosaltres mateixos i amb els altres i que sovint passen desapercebuts.
Una conversa sincera amb algú estimat, sentir-se escoltat, un cafè tranquil amb aquesta amiga que fa temps que no veus, un passeig sense pressa, un riure sense motiu aparent o un berenar tranquil amb els teus néts a la sortida de l’escola……. Són aquests petits plaers els que em fan sentir realment viu.
Per això, per a mi, si em pregunten què em fa realment feliç, contestaré que per mi la felicitat és un concepte subjectiu i canviant. És sentir-me valorat i tenir relacions significatives, ja siguin d’amistat, de família o d’amor.
La felicitat per mi està feta de petits moments de pau, rialles, connexions sinceres o fites personals. No és un objectiu a llarg termini, ni una fita que s’aconsegueixi després de molt d’esforç, és més aviat una actitud, una manera de mirar el món i de donar valor a les coses senzilles.
No és un estat constant, però això no la fa menys real. Potser justament, el fet que sigui efímera la fa més valuosa.
Segons els filòsofs més savis de la història, descriuen el secret de la felicitat com :
Seneca en el seu “De vita Beata” deia que “tots els homes volen viure feliçment. Aspirem a ser feliços i per això intentem descobrir que és. No obstant, cada persona posseeix una resposta, una definició de felicitat diferent i és precisament aquesta disparitat d’opinions, davant d’una qüestió tan transcendental en l’existència de l’ésser humà, una de les raons de l’aparició de l’ètica en l’antiga Grècia”.
Socrates deia que “la felicitat no prové d’una recompensa externa ni d’un reconeixement, sinó de l’èxit intern”.
En reduir les nostres necessitats, podem aprendre a apreciar els plaers més simples.
Plató deia que “L’home que fa que la seva felicitat depengui de si mateix, i no dels altres, ha trobat el millor camí per viure feliç”
Aristòtil opinava que “la felicitat depèn de nosaltres mateixos”.
I podríem continuar recopilant definicions i opinions …….
No vull que el meu dia a dia estigui dominat només per la feina o les obligacions. Crec que hi ha d’haver moments per a tot. Em sento feliç quan aconsegueixo desconnectar, respirar, gaudir del present sense pensar en el que vindrà.
També trobo felicitat en la llibertat de ser com soc, en poder expressar-me sense por al judici dels altres, i en veure que tinc opcions i oportunitats per créixer.
En definitiva, la felicitat avui en dia és una recerca contínua d’equilibri entre el que esperem i el que tenim, entre el món exterior i el nostre.
Potser per això, ser feliç és tan simple i tan complex alhora, viure cada instant amb plenitud, la felicitat no és arribar a cap lloc, sinó gaudir del camí.
I en aquest camí, intento ser cada dia una mica més feliç.
Imma Casassas
Directora de Compres a Refrica, i membre del grup Cadena de Subministrament del Fòrum Carlemany