El so de l’emprenedoria

El terme anglès one-man band descriu a un artista de carrer que toca molts instruments a la vegada; molt diferent d’un/a director/a d’orquestra, que són els encarregats de dirigir la música que una orquestra interpreta. Si ens posem a l’escenari empresarial, estic segura que tots vosaltres més d’una vegada us heu sentit com l’un o com l’altre. Les sensacions es van alternant en funció del moment que visquem a la trajectòria de l’empresa. No hi ha una ciència exacta que ho descrigui perquè, al final, estem parlant d’emocions i de sentiments, molt sovint oblidats però extremadament importants per afrontar la presa de decisions del dia a dia.

Li he robat la metàfora de l’home/dona orquestra a un amic que recentment ha constituït una empresa i que, quan m’explica com li va, sempre em diu allò de: “ja saps, home orquestra, tocant una mica totes les tecles; avui preparant presentacions per a un inversor i organitzant el tema de prevenció de riscos laborals, i demà escombrant l’oficina (que ara mateix és casa meva), però sóc extremadament feliç i me’n sortiré!”. Aquest feeling de màquina multitasca m’ha envaït moltes vegades en diverses experiències professionals i la comparteixo al 100% amb ell, igual que comparteixo això de sentir-se el rei del mambo i pensar que tot anirà bé passi el que passi!

Tampoc ens hem d’enganyar però, quan es comença una empresa a partir d’una idea de negoci, normalment el sentiment de soledat és gran i la sensació d’home/dona orquestra pot arribar a ser asfixiant, sobretot si el camí inicial es fa en solitari. Aleshores, de cop, arriba un moment en què la corba d’aprenentatge és tan gran i tan excitant que t’és ben igual les tasques que et toqui fer, mentre l’objectiu que et mou es pugui assolir. Sents que toques el cel amb cada petita victòria i que el terra és molt a prop quan mires l’extracte bancari, tot igual d’intens i tot igual de passional. És el moment d’enamorament del teu projecte en què tirar-lo endavant és prioritari i veure’l créixer et genera una felicitat difícil d’explicar; la música sona i el públic t’escolta. Brilles i t’admiren!

Quan, poc a poc, s’incorpora equip a l’empresa i aquesta es va fent gran, el teu rol comença a canviar i ara esdevens director/a d’orquestra. La teva música comença a sonar millor perquè cada un dels membres del teu equip és especialista en tocar un instrument. Això sempre que hagis fet un bon càsting i l’hagis encertat. En aquest cas, tu necessites saber què cal fer perquè el concert sigui èpic i tan la teva orquestra com el públic ho donin tot. Haver estat home/dona orquestra segur que t’ajudarà en el procés. Els aplaudiments del públic et faran sentir molt bé i, a més, ara no estaràs tant sol. El teu equip t’acompanyarà i aquesta sensació serà un efecte multiplicador d’emocions. La fase d’enamorament s’ha transformat en una amistat sincera amb el projecte, en la qual la passió és substituïda per la racionalitat i la planificació. Ara hi ha persones que depenen de l’empresa, a més a més de l’emprenedor/a, i el sentiment de responsabilitat fa que l’objectiu sigui el creixement i la seva estabilització. L’equip és la clau de tot plegat.

Tinc la sort de compartir el grup del Fòrum amb persones molt diferents, i fixeu-vos que no dic empreses sinó persones, que ens trobem en moments diversos dels projectes que hem vist créixer del no res. Tots sumem. Fem el que hem batejat com a “teràpia de grup”. Ens escoltem activament i sense judicis i això ens aporta coneixement, humilitat i seguretat en els nostres projectes, sovint, molt arriscats. Anem a l’escola de música!

Les nostres trobades són plenes de somriures i d’experiències vitals que ens han educat com el que som; d’actitud: emprenedors i emprenedores; d’ofici: a vegades home/dona orquestra i a vegades director/a d’orquestra.

 

Joseta Roca
Executive Assistant a IQUA ROBOTICS
Coordinadora i membre del grup Emprenedors