Les empreses gironines i la transició energètica

Portem uns mesos que els diaris, la ràdio i la televisió s’omplen de titulars sobre com el MWh elèctric no para de batre rècords de preus al mercat diari (OMIE). Els darrers dies de setembre també s’hi ha afegit el gas, després de saber-se que el 31 d’octubre Algèria tancarà l’aixeta del gasoducte que passa pel Marroc i que alimenta gran part de la península ibèrica.

Ambdues situacions afecten negativament la competitivitat de les empreses, sobretot les més intensives energèticament i en especial aquelles que, malgrat disposar dels recursos, no han començat la transició energètica.

I és que la transició energètica també està de moda i consisteix, en essència, en descarbonitzar l’energia que consumim: produir l’electricitat a partir de fonts renovables, eliminar el gas per la producció d’energia tèrmica i electrificar la mobilitat.

El passat 11 de novembre de 2019 – ara fa pràcticament 2 anys – el Ple de l’Ajuntament de Girona declarava l’Emergència Climàtica (us animo a llegir la declaració ). Era època pre COVID i la Greta Thunberg era la veu i la imatge d’una nova generació que reclamava lluitar contra el Canvi Climàtic per protegir la biodiversitat i la salut del planeta.

No ha estat fins ara, el juliol de 2021, que s’ha iniciat un procés participatiu ciutadà per elaborar un Pla de Transició Ecosocial a la ciutat. Després de participar a les 2 primeres sessions dels dies 21 i 28 de setembre en representació del Col·legi d’Enginyers Industrials de Girona, però sobretot a títol personal com a ciutadà emprenyat amb la nul·la activitat energètica municipal, no puc ser altra cosa que pessimista amb com s’afrontarà la transició energètica els propers anys.

I és que tenim de tot menys temps. És hora d’actuar: d’executar projectes i de legislar a favor d’agilitzar la descarbonització de la societat.

Com que la frase ut supra pot semblar alarmista o tendenciosa pel fet de dedicar-me professionalment en l’àmbit energètic, m’agradaria exposar els següents punts:

  • El 2019 l’estat espanyol va importar el 75% de l’energia final consumida.
  • Catalunya produeix el 55% de l’electricitat a través de 3 reactors nuclears, que tancaran el 2029, el 2030 i el 2034.
  • La Província de Girona consumeix 7 vegades més electricitat de la que produeix.
  • La Província de Girona no disposa ni de gas ni de gasoil propis.
  • La demanda elèctrica el 2050 serà unes 2,5 vegades l’actual. I volem necessitem que sigui 100% renovable.
  • En només 30 anys el territori haurà de generar 18 vegades més electricitat que a dia d’avui. I estarem tots d’acord que volem que sigui 100% renovable.

 

I les empreses gironines, quin paper hi juguen?

Penso que juguen un paper imprescindible, únic i necessari tan pel seu propi interès com pel benefici comunitari. La seva implicació proactiva en la transició energètica ha de permetre transformar la manera com la societat gironina es relaciona amb l’energia.

Hem de fer la metamorfosi de consumidors passius  a prosumers. Deixar d’acceptar les regles del mercat i de l’oligopoli per esdevenir consumidors que produeixen la seva pròpia energia. Sigui a la teulada particular o comunitària, participant de projectes de generació d’energia local en edificis o terrenys públics, amb la participació de l’administració i de cooperatives locals d’energia. I també invertint en projectes de generació i de descarbonització de les empreses del territori, per tal que esdevinguin autosuficients, descarbonitzades i competitives.

Sovint les accions que veig que duu a terme l’administració, o fins i tot algunes empreses, es queden molt curtes. Accions tímides amb poc impacte real, tot just per complir amb l’expedient i sense ADN de transició.

A la 2a sessió del Pla de Transició Ecosocial va sortir el tema que l’Ajuntament de Girona no disposava dels recursos econòmics per dur a terme les accions necessàries per descarbonitzar la ciutat. Se’m va ocórrer comentar que si, de mitjana, cada gironina invertia 1.000€ en la ciutat, ja disposàvem de més de 100M€. Suficient? Potser no, però a dia d’avui el pressupost és de poc més de 0€.

En l’àmbit de la mobilitat, les empreses han de contemplar les emissions associades als desplaçaments dels seus treballadors com a emissions de CO2 de l’empresa. Així ho ha entès la Universitat de Girona que, després de fer balanç, ha conclòs que la mobilitat d’estudiants i professorat representa el 90% de les emissions de l’activitat universitària.

Per tal d’eliminar la petjada de CO2 (eliminar, no només reduir), hi ha multitud de solucions segons el tipus d’empresa i les seves singularitats. Facilitar el transport col·lectiu, lluitar per una millor connexió amb el transport públic, promoure compartir el vehicle o fins i tot implantar solucions de carsharing de vehicles elèctrics.

En aquest últim cas, la cooperativa Som Mobilitat té a la ciutat de Girona 2 Renault ZOE 100% elèctrics que s’activen mitjançant App mòbil, i properament el Consell Comarcal del Gironès n’adquirirà un tercer, que quedarà a disposició de la ciutadania fora d’horari laboral.

En l’àmbit de la mobilitat elèctrica primer va el carregador, després el vehicle elèctric. És per això que les empreses poden facilitar la recàrrega de vehicles elèctrics als treballadors, clients, proveïdors o ciutadans. Cobrant-la, evidentment. L’electricitat que en un primer serà amb certificat d’origen 100% renovable, per acabar essent generada in-situ, en una coberta del polígon o un terreny públic amb participació comunitària.

Per acabar voldria deixar unes reflexions que considero importants que ciutadans i empresaris ens fem avui, i ens auto avaluem:

  • A nivell empresarial:
    • Quin % de l’energia final importa la meva empresa i quin % auto produeix?
    • Quin % representa el cost energètic respecte l’EBITDA de l’empresa?
  • A nivell domèstic l’exercici també és important:
    • Quin % de l’energia final adquireixo a empreses energètiques i quin % auto produeixo a la meva coberta/coberta comunitària?
    • Quin % representa el cost energètic a casa (electricitat, gas, gasoil, gasolina) respecte la capacitat familiar d’estalvi anual?
    • Podria promoure o participar d’instal·lacions col·lectives generadores d’energia al meu bloc de pisos, al meu barri o al meu municipi?

 

Fer la transició energètica implica reduir el % de les 4 primeres preguntes. No fer-la implicarà tensions socials evidents.

La situació energètica actual és crítica, i ho continuarà essent els propers mesos, potser alguns anys, fins que no aconseguim una taxa d’implantació de renovables important.

Si no actuem avui mateix, la transició energètica ens passarà per sobre i pel camí s’hi quedaran empreses, famílies i una Catalunya cada vegada més des ubicada al món.

 

Llorenç Albanell
Director Tècnic a Audit Energia, grup DITECSA
Membre del grup Enginyeria R+D+I