Realitat i Fòrum, un binomi. M’acompanyes?

La vida és un canvi constant, una caixa de sorpreses, una muntanya russa incontrolable i nosaltres, pel contrari, som animals de costums, reticents als canvis per naturalesa i amb dificultats per adaptar-nos als nous reptes. Aquestes pors i barreres moltes vegades ens les generem nosaltres mateixos, a base de prejudicis infundats, superant en la majoria dels casos la verdadera realitat, essent aquesta molt més fàcil i simple.

Quan fem front als canvis i es converteixen en un nou aprenentatge, en una nova experiència i enriquiment personal, no pot haver-hi una satisfacció major. Aquest, va ser el meu moment Fòrum.

El dia que es van pronunciar les paraules “Ens agradaria que acceptessis la nova Presidència del Fòrum Carlemany pels propers 4 anys”, el recordo com un moment en què es va parar el món, el cor bategava fort, s’accelerava i emergien totes les pors. De ben segur que en Jaume Sanabras, fundador de l’entitat, no podia haver imaginat que després de 15 anys el Fòrum arribaria al punt on és avui, a la ment de tots aquells que busquen compartir experiències, coneixement i creixement. No cal caminar sol quan et brinden l’oportunitat de fer-ho plegats. En un món avui tant ràpid i de constant adaptació són més necessàries que mai les sinergies, les aliances, la cooperació entre les persones i les companyies i, els que ho entenen d’aquesta manera i ho apliquen són capaços d’evolucionar al mateix temps que el nostre entorn.

No podia dir que no. Hauria de superar les pors per fer front a aquest nou repte i, com molt bé va dir en Francesc Bosch (expresident), “El Fòrum t’obliga a pujar el teu propi nivell i et fa evolucionar”. Estar al capdavant d’una entitat que brilla pel seu talent, fa que la gestió hagi de ser excel·lent i, el Fòrum, vetlla en tot moment per aquesta excel·lència. Així doncs, estic molt orgullosa i agraïda de l’oportunitat i la confiança que se’m brinda per acompanyar-vos en els propers 4 anys.

Quan era petita em varen ensenyar que quan naixem sols tenim l’amor, que és el primer que rebem, i quan morim, l’amor serà l’únic que ens emportarem, de tots els que ens hauran acompanyat en el camí. Un dels principals reptes del Fòrum és continuar mantenint aquest caliu, aquest sentit de pertinença i estima vers una entitat que dones el 10% i en reps el 90% i que, són només els propis integrants i ningú més, els que ho fan possible.

Les millors idees neixen sempre de la diversitat i la pluralitat. Al Fòrum, els resultats emergeixen d’un exhaustiu treball en equip i un bon engranatge que no pot fallar, quan la millor virtut d’aquest són les persones que el formen. El que més m’ha sorprès del Fòrum Carlemany al llarg dels anys és com persones amb grans responsabilitats en el seu dia a dia i amb un temps limitat, són capaces de cercar moments per treballar i buscar el millor pel creixement del col·lectiu, amb un nivell de professionalitat i rigor exemplar. És en aquests moments quan te’n adones que això no pot parar, perquè no és gens fàcil i poques organitzacions ho han aconseguit. D’aquí, neix un nou repte per donar-li continuïtat.

El Benchmarking. Molts han estat els debats sobre com garantir la qualitat de les sessions de benchmarking, l’essència del Fòrum, vinculats a la dimensió d’aquest, al nombre de participants a les jornades i, altres inquietuds que afloren a cada pas endavant que fem. Aquest serà, sens dubte, un dels treballs més essencials i al mateix temps delicats als que haurem de fer front.

Com a mare, dona i empresària, la primera pregunta que em solen fer és d’on trobo el temps per gestionar el meu dia a dia. El temps és limitat per a tots i, si que n’hi ha de temps, però sols l’hem d’estructurar perquè aquest sigui el més eficient possible. Per això, cal replantejar-nos constantment en què el volem invertir i quines són les nostres prioritats, que aniran canviant en el temps. Ser feliços, un concepte tant fràgil i al mateix temps tant vital quan parlem a què vull dedicar el meu temps. Els últims anys, el Fòrum ha aconseguit estructurar-se com mai, definint nous rols, comissions, decàlegs i regles que permeten en un grup poder funcionar de manera autònoma i “empoderada”. La nostra tasca serà continuar aquest camí.

Les necessitats de les nostres empreses evolucionaran i caldrà ser ràpids en l’adaptació i anticipació d’aquestes. En una societat de canvis profunds i de valors efímers caldrà actuacions determinants i consensuades.

Es parla molt dels ODS i l’Agenda 2030, els 17 objectius de desenvolupament sostenible i 169 plans de treball en l’esfera econòmica, social i ambiental. Sense dubte, serà un dels eixos del Fòrum, si cap, dels més intensos i rellevants.

En una preocupació latent per l’escalfament global del planeta, la mancança dels recursos naturals i les creixents desigualtats socials, caldrà que les empreses actuïn de forma conjunta, més que mai, i sota un mateix objectiu: la supervivència de les futures generacions.

L’adaptació per resoldre el canvi climàtic es podrà fer amb canvis tecnològics importants però sobretot amb una adaptació cultural cap una economia frugal, “fer les coses cada vegada millor, amb menys i optimitzant els recursos”. No sols els reptes esdevindran de totes les accions derivades en aturar les emissions de CO2 on existeixen els tres sectors disruptius: l’energia que suposa el 56,7% de les emissions de gas hivernacle, el transport un 16,2% i els aliments el 18%. En total, el 90,9% de les emissions de gasos a eliminar amb accions com energies renovables, mobilitat elèctrica autònoma i noves proteïnes que, d’altra banda, permetran reforestar superfícies que ja no es necessitaran per la producció d’aliments, reduint encara més els gasos, sinó de la capacitat de finançar aquest canvi cap a la transició sense que l’economia entri en col·lapse. Perquè no estem sols, així com amb la pandèmia, fins que no la puguem controlar a tot el món (i són molts els països que no podran generar prou recursos financers continuant més temps utilitzant energies fòssils), no ho tindrem resolt. Per tant, els canvis conductuals seran bàsics i aquí, junts podem contribuir-hi molt.

El món extreu 103.000 milions de recursos del planteta, en dispersa en el medi ambient 67.400 milions i en recicla només 9.300 milions. El nou model s’ha de basar en una economia intel·ligent, eficient i circular. Com podem des de el Fòrum ajudar a aquesta transició? Doncs compartint coneixement, sinèrgies, accions, inquietuds, millors pràctiques amb un benchmarking de qualitat, enfocant els temes a la realitat de les nostres necessitats, inquietuds i reptes. Tot plegat sempre acompanyat de professionals entusiastes i inconformistes que somien en contribuir a crear un món millor.

Per tot plegat penso que caldrà resiliència i un esforç d’adaptació i canvi per recórrer aquest llarg camí, que de ben segur, al Fòrum, hi estarem tots preparats.

Per mi l’essència del Fòrum recau en no voler ser coneguts, sinó ser aquella entitat i persones que valgui la pena conèixer! Fòrum forever!

 

Sandra Masoliver
CEO a Masoliver
Presidenta del Fòrum Carlemany i membre del grup Club de l’Empresari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *