Realitats anticipades?

Sovint el gènere de la ciència ficció l’hem percebut com una matèria llunyana, malgrat que sovint a aquesta “ciència” se l’ha acabat etiquetant com a “realitat anticipada”. Moltes de les qüestions que planteja, i que podien semblar impensables, s’han acabat realitzant a marxes forçades en un segle XXI que s’està mostrant hiperactiu i desconcertant alhora. Taxis voladors, la vida en un mòbil, les xarxes socials com una segona realitat, criptomonedes, robots autònoms, intel·ligència artificial, biopolítica, urbanisme tàctic, pandèmies globals…

Escenaris positius i altres apocalíptics ens generen preguntes que han de servir per respondre la magnitud de l’escenari actual: emergència climàtica per preservar el planeta, ja que no hi ha pla B. I entre les diferents reflexions que tenen un alt impacte pels ecosistemes on vivim, hi ha la reflexió de plena actualitat sobre les noves maneres de generar, compartir i fer servir l’energia. Entenent sempre com a premissa bàsica que l’energia que millor s’optimitza és aquella que no s’ha de fer servir.

Seguint amb aquesta aposta de sostenibilitat i innovació i amb l’objectiu de col·laborar proactivament amb la transició energètica i fer-la més eficient en l’àmbit local – tot mirant exemples reeixits com els de la Seat a Martorell o alguns polígons industrials del Vallès – a la Fundació Lluís Coromina, s’ha posat en marxa un autoconsum fotovoltaic compartit que genera energia solar, 100% neta i km0. La instal·lació fotovoltaica està al teulat del “Puntal de les Arts”, seu central de la Fundació Lluís Coromina, i que acull entitats culturals i socials de primer nivell des d’arreu de Catalunya i especialment del Pla de l’Estany. Minimitzar la petjada de CO2 – com en la racionalització de l’ús del paper o fins i tot repensar la il·luminació dels espais per millorar la salut i incentivar l’estalvi – és cada cop més important en totes les activitats de la vida quotidiana.

Un altre dels eixos per frenar aquest impacte mediambiental és el binomi energia i mobilitat. Incentivar el transport públic o compartit, amb les seves diferents modalitats. Però aquest és un altre debat, com la reflexió sobre sí té sentit tenir cotxe o anar amb cotxe una persona sola (moltes tones per transportar un sol individu de no més de 80 quilos?) o perquè es va abandonar la mobilitat elèctrica quan a principis del segle XX tenia plena vigència? Per la competència amb els lobbys del petroli o la manca d’autonomia dels vehicles elèctrics? Recordem que l’any passat, la companyia TEISA -Transports Elèctrics Interurbans – fundada el 1920 – va celebrar el seu centenari i es va posar de manifest que els seus primers vehicles eren per impulsar amb energia elèctrica provinent dels sobrants d’una central hidroelèctrica. Tornem al passat per afrontar el futur, repensant que potser algunes evolucions no ens van fer anar massa endavant, sinó potser algun pas enrere en la preservació dels nostres ecosistemes.

Així doncs, tant aquestes realitats anticipades com la mobilitat elèctrica o el generar la pròpia electricitat o, fins i tot compartir-la, han de servir per millorar les nostres societats i frenar unes dinàmiques perverses.

Entre totes i tots ho farem possible. Només és qüestió de posar-s’hi.

Ricard Planas
Dircom del grup Agrienergia i director de la Fundació Lluís Coromina
Membre del grup RSC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *