ddd

I ara qué?

Escriure un article a les acaballes del 2020 no es pot fer sense fer referència a la que ha estat la gran protagonista d’aquest any: la Covid-19. Paraules com pandèmia, estat d’alarma, mascareta, confinament, UCIS, Ertos, PCR, quarantena, autònoms, teletreball, tancament d’activitats, i tantes altres han estat presents en el nostre dia a dia en el darrer any.

La situació ha anat evolucionat, i en el moment en què escric aquest article ja s’han aprovat les primeres vacunes, i quan es publiqui probablement ja s’haurà començat la campanya de vacunació. Això vol dir que poc a poc la població podrà retornar a una activitat relativament normal i entre tots haurem d´anar cosint les ferides que ens ha deixat el 2020.

Però si alguna experiència podem treure d’aquesta pandèmia és que ens ha obligat a parar i a pensar. Probablement degut a la situació inesperada i sense cap referent on agafar-se, ens hem vist forçats a pensar en un horitzó a curt termini: com seguir amb l’activitat de l’empresa, com mantenir el contacte amb els clients, com protegir al personal, quines eines digitals faran falta per organitzar el teletreball, com aconseguir els Epis, com s’ha de procedir per fer un Erto, on trobar finançament, com es pot accedir a la línia d´avals del Govern….

Recordo una sessió del meu grup, ara no fa tant, on posàvem en comú quin tipus de plantejament estratègic aplicàvem a les nostres empreses. Les respostes eren diverses en els terminis i en la forma, però tots en teníem. Havíem definit on volíem estar i havíem dissenyat com arribar-hi. 

En aquest moments, cada empresa està en una situació diferent depenent del sector on exerceixi la seva activitat. Probablement, parar-se a pensar en el mitjà i llarg termini sembla fora de lloc quan el futur és més incert que mai i quan les decisions es prenen sobre la marxa, en funció del que ens trobem cada dia. Però és en aquest moment on hem d’obrir la carpeta on teníem guardat el pla estratègic per revisar-lo amb una nova mirada.

Haurem de començar pel principi: la missió, és a dir, la nostra raó de ser és la mateixa? La visió, cap a on anem? Com volem que sigui la nostra activitat empresarial en el futur? Els valors, els principis sobre els quals prendrem les decisions en la gestió diària. Probablement, la missió i els valors seran els mateixos, son l’ànima de l’empresa. La segona, la visió, és on hem d’enfocar els esforços, doncs la pandèmia pot haver desviat al menys en termini, els objectius marcats.

Haver de readaptar-nos a la nova situació, ens ha obligat a fer una anàlisi interna per diagnosticar la situació actual, revisar la nostra cadena de valor i els recursos dels que disposem  (humans, tecnològics i financers), establir les nostres fortaleses i debilitats per tal de readaptar-nos  a les noves exigències que el mercat ens demana. Per aconseguir-ho, hem hagut de fer en paral·lel un anàlisis dels nostres clients i de les seves noves necessitats i, de la nostra competència, d’aprendre de les seves iniciatives i prendre les nostres pròpies decisions. 

El dia a dia hem anat fixant objectius i estratègies per seguir la nostra activitat de la manera més eficient. En  situacions de dificultats i escassetat de recursos és quan els coneixements i el  talent  de tot l’equip aporten solucions innovadores, que potser en moments de més estabilitat econòmica no haguéssim estat prou valents de fer realitat. 

Apostes per la digitalització de les nostres empreses, la utilització de les xarxes socials per connectar amb els clients i consumidors o el teletreball, són decisions que hem pres per necessitats a curt termini i sols han accelerat un procés natural que hagués necessitat més temps per implantar-se.  

La crisis de la pandèmia està portant als ciutadans a despertar una nova consciència sobre el món que volem: ciutats més humanes, comerç sostenible, cura de la gent gran, conciliació, economia del bé comú, transició energètica…  i aquests nous models venen recolzats per les administracions estatals i europees (recordem que els fons europeus van en aquest sentit). 

És doncs, el moment d’agafar tot el que es vàlid del “vell pla estratègic” i incorporar-hi tot el que hem après en aquest darrer any, sols així serem capaços de treure el millor de la nostra organització.

Tenim per davant un escenari ple d’incerteses com mai, on depenem de la nostra capacitat d’innovació per afrontar-les, però tenim el capital humà, la fortalesa i la imaginació per fer-los front. De fet, ja hem començat a fer-ho.

Com deia Peter Ducker: “La millor manera de predir el futur és creant-lo”

Roser Costa

Directora Financera Haribo

Membre del grup Alta Direcció