Intel·ligència Bipolar per gaudir de la feina… i de la vida!

Avui m’agradaria parlar-vos sobre un descobriment personal que fa uns anys em va transformar la vida.

Cap allà l’any 2012 em trobava en un moment de canvis profunds tant en l’àmbit personal com professional. Llavors treballava com a Director Financer i de Recursos Humans en una empresa del sector òptic. La vessant financera era la que més m’exigia, però ja no la gaudia tant com anys enrere. Ara el que m’omplia més era treballar amb els equips, amb les persones. El meu major repte era que tothom pogués donar el millor de si mateix, ajudant-los a impulsar la seva motivació, compromís i satisfacció general a la feina.

Això em va dur a plantejar-me un canvi transcendental: desvincular-me de l’empresa on prestava els meus serveis per a dedicar-me de ple al que considero la meva veritable missió professional en aquesta vida, que és la d’ajudar a directius i equips a donar el millor de si mateixos gaudint alhora de la feina.

Llavors varen aflorar moltes pors en forma de preguntes incòmodes o de resposta incerta en aquell moment:

Com afectarà això al meu suport econòmic?

Seré capaç de gestionar aquest canvi i tirar endavant?

Entendrà la família i gent més propera aquesta decisió?

Afortunadament, jo ja havia iniciat el meu camí personal per entendre finalment que la resposta a totes aquestes preguntes consistia en assolir la meva pau interior. Em vaig dedicar a fons a desenvolupar la meva faceta de coach mitjançant l’experimentació en mi mateix de mètodes i dinàmiques que m’ajudarien a trobar l’equilibri entre el que la ment pensa i el que el cor sent, l’essència del què coneixem com a intel·ligència emocional. Aquest procés em va permetre, entre altres fites, superar la por escènica fins al punt que avui m’encanta fer xerrades i compartir experiències en públic.

Reflexionant sobre tot el que he viscut, arribo a la conclusió que l’inici d’aquest profund canvi vital està en una recomanació que em va donar el meu bon amic i mestre en comunicació i lideratge Josep Cussó. Ell sabia que m’agradava jugar a tenis i per això em va recomanar el llibre “El juego interior del tenis” de Timothy Galway.

Aquest llibre parla de les dues veus o “jos” que habiten a la nostra ment i són responsables de la transcendència, del significat que li donem als nostres pensaments i, en definitiva, de la forma com decidim percebre tot el que ens passa.

Un és el Jo núm. 1, que jutja, desconfia, s’ho qüestiona tot, se sent atacat, es defensa amb excuses i ens està comparant constantment amb els altres.

L’altre és el Jo núm. 2, que experimenta i accepta les coses que ens passen tal com són, sense qüestionar-les ni jutjar-les, simplement gaudint del camí i aprenent constantment.

La interacció constant d’aquestes dues veus o maneres de veure la vida són el que Galway defineix com el joc interior. Dominar-lo és la clau per gaudir al màxim de la vida sense patir. D’això van també les reflexions que Byron Katie fa en el llibre que més m’ha marcat, “Amar lo que es”: Si discuteixes amb la realitat, sempre perds.

Seguir indagant en el món de la ment i les emocions em va fer qüestionar i trencar amb alguns paradigmes mentals que fins llavors considerava inqüestionables, com per exemple: 

El que pensen els altres és molt important per mi

Un contracte indefinit em dona l’estabilitat professional que necessito

…I vaig decidir substituir-los per aquests altres:

Primer he de pensar en el que em fa sentir en pau amb mi mateix, independentment del que pensin els demés.

L’estabilitat me la donarà treballar en el que més m’agradi i em faci sentir realitzat professionalment.

Aquests nous paradigmes contribueixen a l’assoliment de la pau mental que busco, com deia anteriorment. Penso que qualsevol persona que pateixi a la vida necessita revisar i qüestionar-se els paradigmes mentals que la regeixen, o el que és el mateix, la seva escala de valors fonamentals. 

Aprendre a treballar els meus valors de manera pràctica amb la metodologia de Coaching per Valors m’ha permès posar ordre i direcció cap al meu benestar personal, al mateix temps que puc ajudar professionalment a persones i equips a treballar-los i enfocar-se cap al que realment necessiten. 

La indagació en el camp de la Intel·ligència Emocional em va fer anar un pas més enllà fins a descobrir el que anomeno Intel·ligència Bipolar, que podem aplicar tant a la vida personal com als negocis.

La Intel·ligència Bipolar es basa en 4 veus interiors que interactuen constantment en els nostres pensaments. Si no les aconseguim dominar, patirem. Per contra, en la mesura que ho aconseguim, gaudirem de la vida.

Les 4 veus de les quals parlo, són les següents:

–       El nostre costat fosc (equivalent al jo núm. 1)

–       La nostra essència (equivalent al jo núm. 2)

–       La nostra part racional

–       La nostra part emocional

De la combinació d’aquestes 4 veus surten 4 formes d’interpretar una mateixa realitat. Crec que amb un exemple s’entendrà millor:

Imaginem una situació professional no gaire agradable com és la decisió d’acomiadar a un membre del teu equip per un error greu comès. La manera d’afrontar-ho des de les quatre vessants seria:

1-    Costat fosc – racional: “no es mereix seguir amb nosaltres perquè mai s’esforça per fer bé la feina com els altres. Comet molts errors i no es preocupa per millorar”.

2- Costat fosc – emocional: “em sento decebut i enfadat per la seva poca professionalitat”.

3-    Essència – racional: “A vegades ha fet un bon treball en el passat. Potser hauria de ser més autocrític amb mi mateix sobre si l’he ajudat prou a ser millor professional? M’estic deixant endur per la ràbia del moment?”.

4-   Essència – emocional: “en qualsevol cas, encara que decideixi acomiadar-lo, sento agraïment per les coses bones que ha fet en aquest temps que hem compartit i desitjo que pugui trobar un altra feina on pugui encaixar millor”.

Us convido doncs a iniciar el vostre viatge cap a la pau interior, si no ho heu fet ja!

Amb el temps i pràctica he après a donar més protagonisme a la meva part essencial a l’hora que a tenir sota control la part fosca, que sempre intenta sortir. Penso que és la manera de prendre bones decisions en qualsevol situació.

David Quesada

Responsable de Capital Humà de GreenFood Ibérica



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *