ddd

El paper de les organitzacions en el canvi social

Diuen que cada persona és un món, amb les seves virtuts i les seves mancances, amb les seves il·lusions i els seus fracassos, amb els seus desitjos i els seus recels.

Diuen també que estem formades pels aprenentatges que vivim al llarg de la nostra trajectòria, i tot i així, moltes vegades ensopeguem una i altra vegada amb la mateixa pedra. I tot això ens reafirma que la condició humana és, de per si, complicada.

No ho dic en el sentit pejoratiu de la paraula, doncs sovint allò més complex ens atrau. 

Les persones que ens dediquem als “recursos” humans d’una organització, som testimonis d’un ventall amplíssim d’exemples que van des de la capacitat que tenen alguns de sortir amb èxit d’una situació absolutament desfavorable, allò que en diem resiliència, a la deixadesa i indiferència d’altres que els condueix directament a una situació de fracàs en la majoria d’àmbits de la seva vida, inclòs el laboral. I la nostra feina rau, també, en detectar aquestes actituds i incidir-hi per promoure un canvi quan sigui necessari. No sempre ho aconseguim, però jo em dono per satisfeta si aconsegueixo una reflexió profunda que plantegi algunes preguntes que afavoreixin aquest canvi. 

Vull pensar que, sobretot les grans empreses (o aquelles que tenen un impacte social més gran), vetllen per no deshumanitzar el departament que hauria de ser el més humà de tota organització. Que sempre es tenen les orelles a punt per escoltar les dificultats que pugui tenir qualsevol membre, sense jutjar mai però amb la determinació de buscar conjuntament les possibles solucions. I que ningú es pensi que és feina senzilla: quan parlem de persones mai és fàcil ni perfecte. Tothom hi guanya i hi perd un xic. 

El departament de personal sempre hauria de tenir les portes obertes per atendre i ajudar en el que calgui i en el que pugui, i no hauria de ser injustament etiquetat (com sento sovint arreu) com un dels més mal vistos d’una empresa, perquè també hi passen coses meravelloses. Així, és important tenir molta cura i ser estrictes a l’hora de seleccionar l’equip de RRHH: ells hauran de ser la cara visible dels nostres valors i transmetre’ls dia a dia al conjunt de treballadors. Han de ser persones amb ètica per sobre de tot, empàtiques i amb un sentit de la justícia molt desenvolupat, capaces d’encarar situacions desagradables, difícils, i saber-les redirigir i solucionar. Discretes, perquè de coses se’n veuen moltes i se’n poden dir ben poques. Pacients, perquè hi ha moments durs en els que cal sobreposar-se (i amb la llicència d’emocionar-se, també, quan hi ha moments que et toquen ben endins). Previsores, perquè és importantíssim saber mirar a llarg termini i no només solucionar els problemesimmediats, sinó procurar que la solució sigui estable en el temps. I perquè no dir-ho, tenir sentit de l’humor! Perquè és un indicador de bona salut mental.

Sempre he defensat que, més enllà de l’estatus econòmic o els productes o serveis que pugui oferir una organització, el que marca la diferència entre una o altra són, igual que passa amb les persones, els seus valors. I aquests valors s’han de descriure, cuidar i “mimar” com el nostre bé més preuat, i finalment transmetre’ls a l’exterior. I molt millor si és a través de les pròpies persones que hi treballen. 

També confio en la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) però la de debò. La que es fa per principis i no com a estratègia (per augmentar vendes o només per rentar-se la cara). Dirigir les empreses no només pensant en l’obtenció de beneficis, sinó també en l’impacte que la seva activitat genera tant en els clients, els treballadors, l’entorn més proper, el medi ambient i la societat en general. Si les empreses, generadores de riquesa i, per tant, motor de l’economia, vetllen per tenir un impacte social el més positiu possible, tenim un pas important fet. I això, per força, repercutirà directament sobre les persones. Ara bé, el canvi ha de ser bidireccional: les persones han de promoure el canvi perquè les empreses reaccionin i busquin alternatives respectuoses amb l’entorn a l’hora de fer els seus productes i serveis més atractius, i les empreses han de ser generadores de canvi per principis i per repercutir positivament sobre les persones. En aquesta equació només hi falta que l’entorn polític remi en la mateixa direcció. No dic que sigui fàcil, però ens convé creure que és possible i dedicar tots plegats els nostres esforços a salvar aquesta crisi de valors que ens ha portat a la destrucció del quasi tot allò que ens envolta i, fins i tot, a la del propi ésser humà. Això només em confirma que tenim una força extraordinària, i que si ens ho proposem, la podem utilitzar plegats per millorar.

Si bé parlem sovint de la millora contínua per millorar els processos, serveis o productes que les empreses desenvolupen, per què no ho apliquem a les persones? Per què no ho associem a l’evolució òptima de l’ésser humà? Això, de ben segur, ens farà més eficients, millors persones i més perdurables.

Judit Xiberta

Grup Benchmarking Gestió de persones i RSC

RRHH La Selva