La FLA (Flexibilitat laboral adequada)

En un moment en què s’està parlant molt de la reforma horària, tendent a optimitzar la relació entre vida professional i vida personal, ens plantegem que pot arribar a assolir-se si entrem en el que diríem una línia oberta de flexibilitat laboral

1. CONCEPTES BÀSICS 

A l’hora de parlar de què és i de què s’entén per flexibilitat laboral crec necessària la introducció de tres conceptes bàsics que forçosament han d’anar agafats de la mà. Partint d’una definició de diccionari els podem definir de la manera següent: 

FLEXIBILITAT: Qualitat de flexible // Susceptible de canvis o variacions segons les circumstàncies o necessitats // Horari, programa flexible. 

CONTROL: Comprovació, inspecció, fiscalització, intervenció. 

RESPONSABILITAT: Capacitat existent en tot subjecte actiu per a reconèixer i acceptar les conseqüències d’un fet realitzat lliurement // Càrrega o obligació moral que resulta per algú del possible error en cosa o assumpte determinat. 

D’altra banda, el concepte de flexibilitat laboral es podria expressar com aquella capacitat d’adaptació dels horaris laborals de les organitzacions a les necessitats i desitjos dels membres que la componen. 

2. COM S’ACONSEGUEIX LA FLEXIBILITAT LABORAL? 

Una vegada situats pel que fa a conceptes bàsics, crec interessant introduir el que per mi ha de ser la flexibilitat laboral ADEQUADA (en endavant la FLA). La FLA és la combinació adequada entre capacitat de gestió de l’horari laboral per part de les persones, el seu grau de responsabilitat i el control que exerceix l’organització sobre tots els procediments que hi succeeixen. El grau de consecució de la FLA és la correlació directa entre aquests factors, és a dir, a major responsabilització per part de les persones de les seves tasques, major capacitat de flexibilitat podrà ser desenvolupada i menor necessitat de control serà requerida. Al contrari, i com un fet que es presenta de forma bastant habitual, a major flexibilitat laboral, major pressió per als més responsables, major càrrega de treball per als que ja de per si van sobrecarregats i més “vidilla” per als que ja estan vivint bé. Com a punt bàsic per a la consecució d’una FLA equilibrada seria el desenvolupament del grau de control que asseguri que no poden produir-se situacions com la que hem esmentat en el paràgraf anterior. Un control que corregeixi sense dilació situacions com aquestes (que no deixen de ser d’injustícia) i que possibiliti la pervivència d’una FLA convenient per a tots.

3. CONCLUSIÓ

Les organitzacions modernes han de tendir (a més d’aconseguir el major valor afegit per als seus accionistes i altres interessats) a millorar la qualitat de vida de les seves persones. Millorar la seva qualitat de vida fent compatible el desenvolupament d’una carrera professional profitosa amb el gaudi d’una vida emocional i familiar rica en moments i alegries. L’època del TREBALL, TREBALL, TREBALL és morta. L’època del REPTE PROFESSIONAL compatible amb la VIDA PERSONAL és la vigent. 

Aquesta millora de qualitat de vida passa, indefectiblement, per l’establiment d’una alta flexibilitat laboral. Però perquè aquesta flexibilitat laboral sigui adequada requereix la responsabilització de les persones i la tutela (control) per part de l’organització. Només l’adequat equilibri entre aquestes tres variables (FLEXIBILITAT, RESPONSABILITAT i CONTROL) permetrà a les organitzacions arribar a una flexibilitat laboral adequada (per mi si aquesta flexibilitat no és adequada, simplement és una injustícia, una mala gestió de recursos i un empobriment per a l’organització).

 Tenim clara quina ha de ser la direcció a seguir? Ja tenim clar que les millors organitzacions seran les que tractin millor les seves persones responsables?

Enric Paredes Baulida.

Administrador Assessoria Paredes

Membre del Consell Assessor de Fòrum Carlemany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *