Reflexions…

Dos titulars a la premsa escrita i digital del dia 16 de gener: 

Les famílies espanyoles carreguen amb el 84% de la recaptació tributària.

I l’altre:Les empreses sols aporten el 13% del total que ingressa Hisenda.

Llegits aquests dos encapçalaments de notícies, constato allò que ja fa temps que he anat comprovant: els periodistes necessiten expressions que atreguin el lector, encara que aquestes siguin esbiaixades, falses o, com a mínim, malintencionades. 

Per què dic malintencionades: ja fa molts anys que els empresaris ens sentim injustament malvistos per part de la societat. La figura de l’empresari ha estat, en general, desprestigiada de forma molt preocupant quan ens apropem a entorns denominats intel·lectuals; entenguem premsa, ensenyament, espectacles culturals, etc. 

Així ho veiem cada dia als diaris amb els escàndols relacionats amb el món de la política, però sempre connectats amb el món empresarial. Al cap i a la fi, si hi ha corrupció dinerària, probablement hi ha algun empresari pel mig. També, els que tenim el privilegi d’anar de tant en tant a les escoles a explicar què és un empresari, què fa, en què somnia i per què, veiem el pobre concepte que molts dels estudiants tenen del que vol dir ser empresari. Evidentment que hi ha empresaris que han actuat malament. Sigui amb la societat, amb els seus treballadors, amb els clients, amb el fisc o amb qui sigui. N’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. És condició humana. Però n’hi ha molts, molts més, infinitament més, que cada dia, malgrat les dificultats dels moments actuals, es lleven per, junt amb els seus col·laboradors, tirar endavant la seva empresa, ja sigui petita, mitjana o gran. I ho fan honestament. Honestament principalment per dues raons: una, perquè no ho sabrien fer d’altra manera, i dues, perquè ja fa temps que varen entendre que fent-ho honestament era molt més rendible.

Almenys a llarg termini. Les dades no enganyen i és ben segur que les empreses sols aporten de forma directa aquest 13% d’ingressos a la Hisenda que diuen els titulars. Però que no s’oblidin de dir que gairebé tota la resta d’impostos els paguen les persones, les famílies, gràcies a les activitats empresarials. No oblidem que tant és empresa un autònom que treballa sol com una empresa de molts treballadors. I no oblidem que sense el motor que significa l’activitat empresarial, pocs impostos es generarien. És per això que ara que es parla tant d’un nou país, d’una nova forma de concebre la societat, és important tenir en compte que està molt bé parlar d’augmentar pensions, augmentar prestacions socials, augmentar serveis de l’estat, millorar l’estat del benestar dels ciutadans… Però no oblidem que tot serà només possible si hi ha empreses que funcionen bé i aquí. Dic aquí, perquè així pagaran els seus impostos aquí. 

Potser va sent hora que pensem que a aquests empresaris també els haurem de cuidar una mica.

Francesc Planas (Prefabricats Planas)

Grup Club Empresari

Deixa un comentari