Quan tens una empresa viable i fills que es fan grans, un es capfica per com ho ha d’encaixar tot plegat.
L’empresa hauria d’estar per damunt fins i tot de la propietat, i pel que fa als fills amb un condicionant genètic difícil de preveure, hauríem d’anar veient quines són les seves habilitats, personalitat i possibilitats.
Amb el temps, veus casos que no han sortit com un espera. Gestionar, fer anar bé i consolidar una empresa costa, educar i fer progressar els fills també.
Per tant, fer lligar les dues coses costa doblement i com que no és un tema menor, cal emprendre accions per millorar les circumstàncies que acaben essent força determinants.
Hi ha consultories que es dediquen a acompanyar i a integrar, des de petits, els descendents dels directius propietaris de les empreses familiars, sobretot companyies grans amb diversos implicats,que ho fan molt bé. No fa gaire temps que una de les més importants del país ens va fer una ponència molt interessant en una jornada de benchmarking del Club de l’Empresari del Fòrum Carlemany.
Tinc una petita empresa amb certa projecció en el sector, i el meu fill gran, en Jordi, té 13 anys. Fa un parell d’anys vam tenir una d’aquelles entrevistes que es programen amb la complicitat del tutor del centre educatiu on estudia amb l’objectiu de poder avaluar i/o corregir els trets de personalitat abans d’entrar a l’adolescència.
A l’entrevista hi érem un psicòleg especialitzat, el meu fill i la meva dona i jo. Un reguitzell de preguntes del professional al noi fins que arriba a demanar-li si sap a què es dedica la seva mare: “Té perruqueries i és perruquera”, contesta amb seguretat i sense dubtar. “I el pare, a què es dedica?”, li pregunta el psicòleg. Segons de silenci…, em mira i em diu: “Ostres…, tu, pare, a què et dediques exactament?”
L’anècdota ens fa pensar i ens fa treure conclusions. La seva mare, amb més criteri que jo, s’havia emportat diverses vegades en Jordi a la perruqueria, jornades completes, a participar de l’activitat frenètica habitual del negoci, dels clients, del personal, dels protocols, de l’operativa diària… i a conviure-hi, i en Jordi es mostrava content i amb ganes de tornar-hi.
Aquest estiu el meu fill ha treballat durant quatre setmanes a la meva empresa, ho ha fet a dos departaments diferents i evidentment seguint les normes i objectius marcats.
Els de prevenció i RH de l’empresa em recorden la incorrecció legal i laboral que suposa i les responsabilitats que assumim, ho resolc fent-me càrrec del cost i del risc.
El resultat ha sigut molt bo en tots sentits.He explicat l’experiència a algunes persones i la majoria reconeixen que és molt interessant per al noi i que té un alt sentit dins l’empresa familiar, però que el risc i l’efecte en una part de la societat que es mal interpreti o fins i tot que et diguin explotador, hi és.
Ara el meu fill ja sap a què es dedica el seu pare, d’on surten les misses, com funciona una altra empresa i si un altre dia li pot agradar, dedicar-s’hi.
Francesc Bosch Vilalta
Gerent de DIBOSCH,
Coordinador del grup de benchmarking Club de l’Empresari de Fòrum Carlemany