Un juny del 2017 vaig rebre un missatge d’en Jordi Costa. El coordinador del Fòrum Carlemany de Compres i Logística em contactava per tal que expliqués al grup quins eren els continguts de dues assignatures del Màster en Enginyeria Industrial: “Direcció d’Operacions” i “Logística i cadena de subministrament”. Us enganyaria si digués que no em va fer il·lusió que aquells que s’hi barallen cada dia i que acostumen a formar part dels enunciats dels exercicis de classe, s’acostessin a la Universitat (en majúscula). La recompensa va ser, a part d’una jornada entranyable, formar part d’un grup que m’enriqueix en experiències i vivències dels que estan a primera línia. Posteriorment, vaig prendre el compromís de transmetre els coneixements adquirits a les aules de la universitat (en minúscula), en forma d’exemples de casos i de l’ús de les eines informàtiques. Quan tinc l’oportunitat d’anar a les companyies, m’enorgulleix profundament comprovar que a l’organigrama de l’empresa hi destaquen exalumnes de l’EPS amb un rol significatiu. Malauradament, he d’admetre que em dol quan no puc reconèixer a tots aquells qui vaig acompanyar en el seu aprenentatge fa anys.
Personalment, com a vegades he compartit amb un bon amic, considero que “si el Fòrum no existís, l’hauríem d’inventar”. Gràcies al Fòrum ens podem seure al voltant d’una taula amb l’objectiu de fer créixer la imaginació per aportar un valor afegit i eliminar malbarataments (havia de col·locar la meva cunya publicitària Lean). S’hi aconsegueix promoure la necessitat d’establir ponts entre les empreses i la universitat, unint així les inquietuds de la “gent que en sap” i la “gent que llegeix molt sobre el tema”. És inevitable acceptar que la innovació i la recerca han evolucionat i, poc a poc, estem fugint d’un procés individualista; acudir al grup de recerca per fer una demanda, posar-se a la cua, encarregar un projecte i marxar. El fet de poder treballar colze a colze, corporacions i universitats, pot resultar en grans beneficis per ambdues parts. Confesso que no puc evitar pronosticar que sortiran expressions com “anem a velocitats diferents”, “és que no sabem el que feu”, “tot és molt complicat”,… però hi hem de creure. Ara és hora de treballar plegats, buscar punts de contacte i desenvolupar projectes en pro de la millora de la competitivitat de l’empresa. Les bastides per fer aixecar el pont ja existeixen, en forma de doctorats industrials, convenis o cupons varis, que faciliten la cooperació entre grups de recerca i empreses i us puc garantir que a Girona tenim traça construint-los. Des de la UdG aspirem ser un complement a la innovació interna, una font d’idees i una alenada d’aire fresc a les organitzacions que vulguin col·laborar. Recuperant el títol, malgrat que la cançó d’en Bruce Springsteen és molt trista, vull que ens l’agafem pel costat positiu i que, des de tots els costats possibles, creguem en aquesta relació. Des d’aquell juny de 2017, I found my reason to believe en una cooperació universitat-empresa.
Finalment també m’agradaria dedicar una menció especial per a l’EPS, que aquest 2024 compleix una xifra rodona (#50EPS). Som una escola consolidada, amb estudis connectats amb el territori, amb els col·legis professionals i amb el mon empresarial. Us manquen enginyers i enginyeres i nosaltres les sabem formar. Ara falta que les aules segueixin plenes i que la festa continuï!
PD: Una abraçada pels que se us ha escapat un somriure sorneguer amb el record a Manel Fernando, personatge de Persones Humanes amb el gran Mikimoto. #ensensortirem
Rudi de Castro
Professor àrea Organització d’Empreses – UdG
En Rudi és membre del grup de benchmarking Cadena de Subministrament del Fòrum Carlemany