Que el treball dignifica, és una expressió que ve de temps. La frase feta ha format part de moltes converses, sobretot dels nostres grans, l’hem sentida a casa quan hem sigut joves, s’ha emprat com a consol quan algú ha arribat cansat, desmoralitzat i carregat de maldecaps després d’una jornada laboral intensa.
Analitzant l’expressió ens trobem que el DIEC ens diu que dignificar significa “Investir de dignitat i honor”.
Perdó? Honor? Dignitat? He cercat el significat de dignitat, el resultat és “el respecte que mereix algú“. Per tant, podem concloure que quan tradicionalment ens han dit “el treball dignifica”, ens han estat dient: Qui treballa és algú que obté respecte dels qui l’envolten. Arribats a aquest punt em pregunto: “treballar comporta aquesta deferència?”
Si la resposta és afirmativa, per què des dels moviments “pro treballador”, s’avança contínuament a promoure el contrari?
En cap cas es promou com millorar el contingut intrínsec del treball per obtenir com a resultat una major “dignificació”. A la feina creixem personalment, ens enriquim de coneixements i d’experiències de tota mena. Aprofundim en relacions interpersonals d’on en sorgeixen, afinitats i amistats que a vegades duren tota una vida… Malgrat això tots estem sotmesos a titulars on ens exposen les virtuts de treballar menys hores, menys dies, menys, menys, menys…. Hom pot pensar doncs que pel nostre benestar la feina no ens és gens saludable i per això ens diuen que quant menys millor?
La societat sembla que aplaudeix i incentiva actituds de picaresca per estar de baixa el màxim de temps possible, accions que serveixen per presumir obertament davant de les amistats i fer sentir ruc o poc espavilat a qui no s’adhereix a aquest tipus de praxi.
I jo em pregunto, qui està més errat, els que ho aplaudeixen o els qui ho condemnem?
Només la perspectiva del temps ens traurà de l’entrellat i veurem cap a on es decanta el pèndol.
En un futur treballarem més o menys? El treball serà un privilegi o un càstig? La gent serà capaç de ser feliç treballant o només podrà ser feliç qui no treballa?
Us deixo aquestes preguntes per a la vostra reflexió.
.
Marisé Planells
Directora General de Prefabricats Planas, empresa sòcia del Fòrum Carlemany.
La Marisé és membre de la Junta Directiva del Fòrum, membre del grup Alta Direcció, de la Comissió per a la Supertransversal i de la Comissió Institucional