Si us dic d’inici que us explicaré una faula empresarial per després treure algunes conclusions de gestió empresarial, us ho creieu segur. No obstant, si us dic que ho vaig viure en carn pròpia, em direu que m’ho estic inventant. No perdo més temps i jutgeu vosaltres mateixos.
Era a principis de Desembre i era el primer dia com a Director General en un multinacional alemanya. Abans de seguir us poso en antecedents: la crisi que va començar al 2007 a mi em va enganxar de ple el juliol del 2009. Malgrat que havia fet una bona feina a l’empresa, la reestructuració, que jo mateix vaig engegar, va acabar amb mi, a caseta.
Imagineu com vaig arribar el primer dia, ple d’il·lusió i amb unes ganes tremendes de menjar- me el món. Venia d’un moment professional complex que, com no pot ser d’una altra manera, també afecta a l’autoestima.
Només entrar en rep el president de la matriu. Com a bon alemany el protocol és impecable. Em reben, el mateix president, el secretari del Consell d’Administració i el Conseller Delegat sortint. Presentacions, benvingudes, bones paraules, vaja tot IDEAL!
COMENÇA LO BO
Només sortir per la porta el secretari del Consell i l’ex Conseller recollint els bàrtols, el president em diu: “El dimitido Consejero Delegado, tiene montada una empresa paralela que se dedica a lo mismo que nosotros. Lo hemos estado investigando con detectives desde que tú nos comentaste que algo te olía mal en esa dimisión”. CATAPUM!
Us comparteixo els meus sentiments en aquells moments: el primer va ser negatiu, em vaig dir a mi mateix, Si ho sé no vinc! El segon neix de l’esperit de directiu que un porta a dins seu, A mi em va la marxa! I el darrer va el de l’orgull professional, ja que, malauradament, el meu olfacte la va encertar. Durant l’entrevista a Alemanya, després d’haver-me vist amb el dimissionari a Girona, vaig compartir amb ells les meves inquietuds.
Suposo que l’alemany va notar en la meva cara aquella barreja de sentiments i em va dir que, vist lo vist, podria entendre que no m’incorporés al lloc de treball. La meva reacció va ser instantània: Posem-nos a treballar, que a mi em va la marxa!
I QUÈ VA PASSAR?
El primer dia va ser molt caòtic! Malgrat les dificultats, ja en el primer dia vam prendre el control total de les operacions: control dels sistemes informàtics (tota la informació estava duplicada en servidors de l’empresa paral·lela), panys i sistemes d’alarma i moltes ara anècdotes, que us podria explicar (ho deixem per un Slow Forum).
A la setmana ja va marxar l’alemany veient que ho tenia tot sota control. Un altre motiu d’orgull.
No us ho havia dit, però per major desgràcia, “l’amic” tenia amagades pèrdues de 1,75MM€ (estoc sobrevalorat). I si us ho pregunteu, l’auditor també estava en el contuberni! I, amb orgull, i gràcies a l’esforç dels que vam quedar (perquè sí, va haver-hi una mena d’escabetxada), vam retornar a la senda de la rendibilitat en temps rècord.
LES CLAUS DE TOT AIXÒ
I us preguntareu quines van ser les claus d’aquests resultats?
En primer lloc les persones de confiança. Recordo una conversa a les 21 hores de la primera setmana, acabava d’acomiadar a més de la meitat de les persones dels departaments de suport. I parlant amb una de les persones que es va quedar, només portava 3 mesos a l’empresa, i li pregunto: ja veus com està la situació, jo ho lideraré, ENS ATREVIM?. I em va dir un SÍ tan rotund que encara m’emociona al recordar-ho.
Seguidament, l’equip comercial. Quan els vaig reunir la primera pregunta que em van fer va ser: VENS A LIQUIDAR L’EMPRESA? Ja vaig empatitzar amb ells des del principi, la darrera vegada que havien vingut hi havia 35 persones a l’empresa. Aquell dia ja havíem acomiadat a la meitat. I, tot el contrari, els hi vaig dir que jo venia a aprendre d’ells, que ells tenien la clau de l’èxit i que posava al seu servei a tota l’empresa.
I, finalment, vam adoptar una estratègia empresarial molt clara, molt simple i que mesuràvem i publicàvem de forma constant. Ens vam fer una mica més petits i a l’hora més rentables.
Tot això amb ajuda de la banca, que va rebre informació detallada constant, tant del pla que havíem traçat com dels resultats que anàvem assolint. Us he de dir que els alemanys no es van estirar gaire. De flux de caixa extra res de res. Simplement ens van donar 30 dies més de termini de pagament de les compres a la matriu.
CONCLUSIONS
Això no seria un article del Fòrum Carlemany sense una mica de comentaris post article. Us compartiré alguns dels ensenyaments que vaig extreure i que, en l’actualitat, aplico de forma constant i conscient:
- Als directius ens va la marxa i ens agraden els reptes.
- Sempre estem influint en el nostre entorn. Sigui de forma conscient o inconscient. Activem la influència conscient?
- L’olfacte del directiu està basat en el coneixement, l’experiència i, sobretot, en l’OBSERVACIÓ. Us llenço una pregunta: dediquem prou temps a observar què es cou en el nostre entorn?
- Davant dels moments de crisi, optar pels bàsics dels negocis sempre dona resultats. Quant més senzill, MILLOR.
- Les persones són el millor actiu que tenen les empreses. Si detectes que són passius, no dubtis.
- Evita les distraccions i concentra’t en optimitzar la teva activitat. Segur que algú ha pensat que el que hauria d’haver fet és denunciar a l’ex Director General. M’ho vaig plantejar, no podia ser d’una altra forma. Vaig decidir que concentrar-nos en crear valor pels nostres clients i accionistes ens donaria millor resultats. Hi ha batalles que distreuen….
- A vegades cal destruir per crear alguna cosa diferent. Com deia Bernd Schuster: “NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS!”.
- Imaginar que tot en l’empresa és un gran procés, ajuda a no precipitar-se.
- Prestar molta atenció als sistemes de control de gestió ajuda a la prevenció de “problemes”.
- I, finalment, busca no dependre d’una sola font de finançament.
—
José de las Heras
BNManagement
https://www.bnmanagement.es
PS1: què penseu? És una faula o va passar de veritat? Comentaris benvinguts a jose.delasheras@bnmanagement.es
PS2: he aconseguit fer un article empresarial amb només un anglicisme: SLOW FORUM. Estigueu atents que vindran notícies!