Per què?
Per què si els radars són per dissuadir que es corri, sempre estan situats on menys perill hi ha, i on més recapten?
Per què els economistes fan com els homes del temps, i dediquen el 90% de les seves explicacions a dir-nos per què han passat les coses (que ells ja sabien…), però a l’hora de parlar-nos de demà, sempre és incert…?
Per què si UN empresari diu NO a la independència, alguns mitjans publiquen que ELS empresaris no estan d’acord amb la independència?, i
Per què si CENTENARS d’empresaris diuen SI a la independència, aquests mitjans publiquen que ALGUNS empresaris estan a favor de la independència?
Per què en lloc d’interpretar què pensem, no ens deixen votar i així tots ens expressarem?
Per què els puntuals no fan boicot als impuntuals, començant les reunions sempre a l’hora en punt?
Per què els macarrons de les respectives mares, sempre són els millors del món?
Per què pots travessar tot Itàlia entrant en un peatge a Ventimiglia i pagant una sola vegada a Trieste, i aquí paguem cada 500 metres…?
Per què si m’equivoco jo, he après, i si s’equivoca un altre, és un inepte?
Per què si vull fer anar una casa 100% autònomament amb plaques solars, m’exigeixen que contracti una companyia elèctrica?
Per què no fem cas al que deia Einsten, que no podem resoldre els problemes de la mateixa forma que els hem creat?
Per què abans de llegir un article d’algú que ens cau bé, ja ens agrada, i si és d’algú que no, no hi estem d’acord abans de llegir-lo?
Per què està tant desprestigiat ser empresari, si són els únics que poden crear llocs de treball, i la gran majoria ho fa vocacionalment?
Per què tantes vegades diem innovació, quan en la majoria estem fent màrqueting?
Per què podem anar a la lluna, però seguim amb cotxes amb tecnologia de fa 100 anys?
Per què en Rossell (CEOE) pot tenir tanta barra de de dir que Grifols diu el que diuen sempre els empresaris al Govern: que no s’arronsin?
Per què els famosos tertulians, no diuen mai: disculpi, d’això no en puc parlar perquè no hi entenc res?
Per què encara no tenim una llei de partits?
Per què podem pagar amb la mateixa targeta de crèdit en qualsevol país, però ens cal un Teletac diferent per a cada un?
Per què no vigilem més quan afegim nous destinataris a uns correus electrònics o diàleg que porta uns quants correus de diferents dies, i ens oblidem que estem enviant la conversa íntegra a noves persones?
Per què els futbolistes de primer nivell, que haurien de ser un exemple d’esportivitat per als més joves, fan tot el contrari, quan ara es dediquen a tornar la pilota d’una puntada a l’altra costat de camp en lloc de fer-ho on estaven quan el rival va parar el joc, com es feia fins fa poc?
Per què no aprofitem aquest moment històric per fer un país que realment valgui la pena?
Per què em temo que algú se m’enfadarà perquè no he fet servir el masculí i el femení a cada frase?
Per què ens costa tant dir a un col·laborador / col·laboradora: “tens raó, perdona, m’he equivocat”?
Per què em costa tant de creure que les persones que porten tants anys a les poltrones de les patronals, no hi estan enganxades amb Loctite?
Perqquue no deduquem uns seghons a llegir un missattge de mobvil avans d’enbiar-lo i ens estalbiarem alguun ridocol o que el receptor necessuti un tradictor d’urdú?
Per què en lloc de ser-ne espectadors, no ens impliquem perquè passin les coses que volem que passin?
Per què Déu nostre Senyor, quan va crear el món, no va fer cas a algú que deia que en general ho havia fet prou bé, però si abans li hagués demanat consell, li hauria recomanat alguna cosa més senzilla?
Joan Maria Cassany
Director ICNITA