El darrer any de la carrera de Psicologia vaig descobrir l’assignatura d’Organitzacions i vaig tenir clar que la part clínica que m’havia portat fins allà quedaria definitivament substituïda per intentar fer carrera professional dins el món de l’empresa, treballant en l’àrea de Persones i Cultura.
Tocava treballar, però també especialitzar-me, i vaig compaginar màster i feina. Vaig tenir la sort de viure i sentir-me part de la creació de Marlex i de coincidir amb un equip de dones potents i meravelloses que avui són grans directores de Recursos Humans.
Érem joves, encara no sabíem gairebé res, donàvem gràcies per tot, teníem ganes d’aprendre, ens encantava el que fèiem, gaudíem de tot, no només dels grans projectes, també d’allò més petit i aparentment insignificant. I teníem una direcció que confiava en nosaltres. Allà vaig aprendre la primera gran lliçó d’un departament de persones: selecciona persones amb actitud, gent que s’apassioni pel què fa, i dona’ls confiança. La resta ve sola.
Més endavant va arribar un altre gran repte que també m’ha ensenyat molt: crear el meu propi projecte, Commonsense. Estic profundament enamorada d’aquest projecte, sobretot per l’equip que el lidera, pel que fem i per una obsessió que es manté intacta: la selecció. Trobar les persones amb les habilitats que millor encaixaran amb les realitats diferents dels nostres clients. Fer-ho amb ganes, descobrint noves eines, llegint bé els candidats i candidates, coneixent molt bé els nostres clients.
El projecte al qual he dedicat més energia, més temps i més passió és, sens dubte, el Grup Briolf. Però abans d’explicar-lo, una cosa que he après i que sovint costa dir en veu alta: no es pot construir una bona àrea de Persones i Cultura sense una bona Direcció General. Els departaments de Persones brillen o s’apaguen en funció de les seves Direccions Generals i dels propietaris de les empreses. No hi ha grans projectes de persones sense grans direccions darrere.
Situar les persones al centre no és responsabilitat exclusiva d’un departament. És una manera de dirigir. És tenir les persones presents en les decisions estratègiques, en la comunicació i en la manera de créixer. Els resultats sempre arriben a través de les persones.
El Grup Briolf és un projecte que em defineix, on em sento a casa. Hem construït un model de persones de la mà de la cultura de l’empresa i dels seus valors. Un projecte real i tangible, sense grans sofisticacions, però amb molta veritat. Aquesta és, per mi, la seva força.
I quan dic «hem», ho dic conscientment. Res d’això s’hauria pogut construir sense un equip de People & Culture que comparteix aquesta manera d’entendre les persones i l’empresa. Ni sense el President, ni la Direcció General, ni els directors i els managers. Els projectes de persones mai es construeixen en solitari.
Porto 25 anys fent aquesta feina i continuo aprenent grans lliçons cada dia. I sovint em pregunto com algú es pot avorrir quan fa 1 any que fa la mateixa feina… He vist com les persones poden elevar o limitar departaments, àrees i altres persones. He descobert el valor immens dels bons caps de torn, la importància de tenir plantes productives plenes de grans professionals i de bona gent.
Gaudeixo veient com creixen les persones, com tècnics i tècniques amb ganes trenquen barreres que semblaven infranquejables. Com, donant confiança i tenint persones amb el cap ben endreçat, els projectes, per agosarats que siguin, acaben sortint bé. He après també que, davant una incorporació o hi ha un sí ple de convenciment o es millor, el no.
Molt important: Selecciona bé. Que no t’enganyi el curt, posa “llargues”. No confonguis talent amb currículum. Tres màsters no garanteixen ser la persona adequada. No oblidis que, sense una bona base humana i molta actitud, el talent serveix de poc.
Dona espai. Dona confiança. Obre oportunitats. Llança les persones a projectes que les facin créixer. Acompanya. Observa. Sigues present. I gaudeix.
Si després de tots aquests anys m’hagués de quedar amb una sola conclusió, seria que les empreses creixen quan creixen les persones. I que darrere de qualsevol resultat, de qualsevol innovació i de qualsevol projecte d’èxit, sempre hi ha persones amb nom i cognoms que han trobat un lloc on algú ha confiat en elles.
Utilitzo sovint aquesta idea que vaig aprendre dels fundadors de Roberlo, el Sr. Llorenç Juher i la Sra. Teresa Iglesias: en una empresa tothom ha de tenir nom i cognoms. Pot semblar una idea senzilla, però continua sent, encara avui, la millor definició que conec del que significa posar les persones al centre.
Quan una direcció ho creu de veritat, té bons equips a l’àrea de persones i a la resta d’àrees, els projectes són més sòlids, les persones creixen i les empreses arriben molt més lluny.
Al final, potser no és tan complicat: si tothom té nom i cognoms dins d’una empresa és molt més fàcil que passin coses importants.
Lourdes Masdevall, Direcció Persones & Cultura a Briolf Grup, i membre del grup de Benchmarking de Gestió de Persones