La professionalització com a garantia de continuïtat
Professionalitzar l’empresa familiar no garanteix la seva continuïtat, però sí que n’augmenta considerablement la probabilitat. La meva experiència amb famílies empresàries mostra que és molt més fàcil parlar de professionalització que portar-la a la pràctica.
Sense socis que entenguin què és una empresa, que coneguin el negoci —encara que no hi treballin— i que estiguin compromesos amb la seva continuïtat, qualsevol esforç serà fràgil. Seria com construir una cabana de palla sobre sorra: el primer cop de vent se l’endurà.
Empresa i família: una relació complexa
Per entendre bé el repte, cal assumir que “empresa familiar” és un oxímoron, una aparent contradicció.
- L’empresa ha de buscar principalment la creació de riquesa i regir-se per la meritocràcia.
- La família, en canvi, té com a objectiu la felicitat dels seus membres i es basa en l’amor i els vincles personals.
La professionalització ajuda a saber quin “barret” portem en cada moment:
- És el meu pare o el meu gerent?
- És el meu fill o el meu director comercial?
El pitjor error és tractar la família com una empresa i l’empresa com una família.
En aquest sentit, cal recordar que el substantiu és empresa i familiar és l’adjectiu. Encara que emocionalment la família estigui per davant de l’empresa, a llarg termini el que és bo per a l’empresa acostuma a ser també el millor per a la família.
Planificació i lideratge
Professionalitzar també significa gestionar amb mètode. Això implica:
- Analitzar la situació de l’empresa i de la família amb els seus respectius DAFOs.
- Establir objectius clars i plans d’acció, tant per a l’empresa com per a la família.
- Reconèixer que el lideratge és essencial, però que l’èxit sovint és fruit del treball en equip.
Aquest enfocament ha d’aplicar-se tant a l’organització empresarial com al funcionament de la família empresària.
Professionalitzar no és expulsar la família
Algunes persones associen professionalització amb treure la família de l’empresa, però això és una simplificació errònia. Hi ha familiars que són excel·lents professionals i directius externs que no ho són tant. Professionalitzar significa, en realitat, establir estructures i sistemes de decisió i control objectius, independents de si la persona és familiar o externa.
La constitució familiar i les regles del joc
Una família empresària professionalitzada acostuma a disposar d’una constitució (protocol) familiar. Aquest document regula les relacions entre la família i l’empresa i neix d’un diàleg empàtic entre els membres.
Ha de ser: actualitzat periòdicament i adaptat a la mida de l’empresa i de la família. No és el mateix una empresa que factura 1 milió que una que factura 100 milions, ni una família de 5 membres que una de 55.
L’evolució de les estructures amb el pas de les generacions
En els inicis de moltes empreses familiars domina una estructura molt centralitzada, en què el fundador controla pràcticament tot. Aquesta estructura pot ser la més adequada —i potser l’única possible— en les primeres etapes. Tanmateix, quan empresa i família creixen, cal evolucionar cap a estructures més adequades. No és el mateix l’empresa del fundador que una empresa de germans o una de cosins.
El fundador sovint concentra en una sola persona propietat, govern i direcció (un “3 en 1”). Intentar reproduir aquest model en generacions posteriors acostuma a generar problemes.
Separar espais: família i empresa
La sobretaula familiar és un espai magnífic per transmetre valors, història, il·lusió per l’empresa familiar. Però no és el millor lloc per prendre decisions empresarials. Cal separar clarament la taula del menjador de la taula del consell.
Amb el temps és recomanable crear un consell d’administració o assessor amb funcionament professional. Aquest consell ha d’aportar fortaleses a l’empresa, controlar el passat però sobretot orientar-se al futur, evitar intervenir en la gestió del dia a dia, que correspon a la direcció.
La seva eficàcia depèn d’una composició adequada, amb membres independents que aportin valor, reunions amb ordre del dia, informació prèvia i avaluació periòdica, i una presidència sòlida.
El paper dels socis i la comunicació
Una empresa familiar professionalitzada no pot tenir socis “xampinyó”: accionistes que viuen a les fosques i només s’interessen pel dividend. Calen socis professionals, conscients de la diferència entre: propietat, govern i direcció. El fet de ser accionista no habilita per dirigir l’empresa, de la mateixa manera que ser accionista d’una aerolínia no habilita per pilotar avions.
La comunicació és clau en aquest procés. Ha de ser clara, estructurada i basada en l’escolta activa. És important crear espais específics de comunicació per a l’empresa, la propietat, la família. La comunicació és, en definitiva, la pedra angular de la professionalització.
La incorporació de familiars i directius externs
La incorporació de familiars a l’empresa hauria de complir alguns criteris bàsics: formació adequada, experiència professional prèvia fora de l’empresa, entrada en una vacant real existent. Treballar fora abans d’incorporar-se ajuda a ampliar la visió i a tenir una percepció més realista del propi valor professional.
Pel que fa als directius externs, sovint es sobrevalora l’experiència sectorial i s’infravalora que comparteixin els valors de la família empresària.
Els familiars poden aportar una gran implicació i capacitat de sacrifici. Els esterns, estadísticament, sovint aporten una major experiència i objectivitat. I també és més fàcil acomiadar-los, si cal, que a un familiar..
Plans estratègics per a l’empresa i la família
La professionalització empresarial acostuma a concretar-se en un pla estratègic formalitzat, pressupost anual, indicadors clau de rendiment i seguiment.
En paral·lel, la família empresària també hauria de tenir un pla estratègic propi, en què es plantegi qüestions com per què continuar junts com a família empresària, per què no vendre o fusionar el negoci, què espera cadascú de l’empresa, què està disposat a aportar, com i quan es produiran els relleus en propietat, govern i direcció.
Professionalització a mida
No hi ha un model universal de professionalització. Cada empresa familiar necessita un procés adaptat a la seva realitat.
Els assessors externs poden ajudar, però el seu paper és semblant al d’una llevadora en un part: faciliten el procés, però els esforços i les conseqüències recauen en la família empresària.
Els miracles, si existeixen, es fan a Lourdes —i no sempre. Professionalitzar empresa i família és 1% d’inspiració i 99% de transpiració.
Professionalització funcional i estructural
Finalment, convé distingir entre dos tipus de professionalització:
Professionalització funcional. Fa referència a aspectes com la cultura, el lideratge i els resultats. És clau per a l’èxit i la continuïtat, però sovint és difícil d’avaluar objectivament.
Professionalització estructural. Es refereix a l’existència d’estructures, processos i sistemes formals. És més fàcil de verificar i facilita la transmissió de la professionalització funcional.
Dades sobre la professionalització de l’empresa familiar
En un estudi realitzat conjuntament amb Oriol Amat per a l’Observatori de l’Empresa Familiar de la UPF-BSM, es va obtenir un índex de professionalització estructural del 35% a les empreses familiars analitzades.
Cal tenir en compte que les empreses participants ja estaven sensibilitzades amb el seu futur, de manera que la realitat global podria ser encara inferior.
L’elevada dispersió dels resultats indica que coexisteixen moltes realitats diferents, fins i tot entre empreses de mida, generació o sector similars.
La pregunta final
Professionalitzar l’empresa familiar no és només implantar estructures i sistemes, sinó construir una manera de pensar que permeti que el projecte empresarial sobrevisqui a les persones. Davant d’aquest panorama, la qüestió clau és: Tenim el pla de professionalització adequat per garantir al màxim la continuïtat de l’empresa i la felicitat de la família?
Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries