Doncs depèn. Fins a finals del 2014 hauríem hagut de dir: “Allò que estigui disposada a pagar-li la junta de socis o d’accionistes, sempre que els estatuts socials de l’empresa ho regulessin”. A data d’avui, tindríem la mateixa resposta? Gràcies al nostre legislador, que, aquesta vegada, ha tingut sentit comú, la resposta, en la major part dels casos seria no.
M’explico. Des de fa més o menys set anys, el Tribunal Suprem (social) va crear jurisprudència sobre un punt que acabaria essent crucial per als interessos de les empreses i, sobretot, dels seus directius. La doctrina en qüestió se la va batejar com “la teoria del vincle”. Això que sembla el títol d’una pel·lícula de sèrie B va suposar un gir copernicà en la manera de fer i de no fer de les empreses respecte a com pagar els seus administradors.
Què diu la teoria del vincle? D’una manera sintètica i simple diu que un alt directiu que alhora és administrador no té relació laboral amb l’empresa. Llavors quina relació té? Hauríem de dir que la seva relació és exclusivament mercantil? La resposta és sí.
A ningú no se li escapen les conseqüències que va tenir aquesta teoria respecte als drets laborals que suposadament havien perdut els alts directius que alhora eren administradors. Per exemple, per què indemnitzar per acomiadament algú que no hi té dret perquè no l’empara l’Estatut dels Treballadors?
Però les conseqüències no van quedar aquí. La mercantilització de la relació dels consellers alts directius va suposar el naixement d’una oportunitat de negoci per a l’Agència Tributària: si un alt directiu és alhora administrador i la seva relació és només mercantil, la seva retribució ha d’estar regulada clarament als estatuts de la societat i, a més, la junta general ha hagut d’acordar l’aprovació de la totalitat de la seva retribució. I aquí és on Hisenda va agafar amb el pas canviat moltes empreses (algunes d’elles molt il·lustres). Ja no valia que la societat aprovés per junta la retribució dels administradors per les seves funcions d’administradors, però que s’oblidés de la retribució per les seves funcions d’alta direcció. O, encara més greu, en quina situació quedaven les societats amb alts directius administradors amb càrrec gratuït?
Doncs no gaire bona. El Tribunal Suprem (ara contenciós), acollint-se a la teoria del vincle va considerar que no podia ser deduïble allò que mercantilment no fos legal. El que vol dir que, essent l’alt directiu i administrador un càrrec exclusivament mercantil, si no es complien estrictament els requisits exigits respecte a la retribució d’administrador de la normativa mercantil, la despesa era considerada una liberalitat i, per tant, no deduïble. És més, en alguna sentència, el Tribunal Suprem s’ha atrevit a considerar la possibilitat que l’alt directiu tributi per impost sobre donacions.
És probable que hi hagi algun cas en què l’administrador cobri per no fer res. I fins i tot en aquest cas s’hauria de retribuir la responsabilitat que aquest assumeix amb el seu patrimoni personal. Però, en la gran majoria dels casos, el conseller executiu, l’administrador alt directiu, a més de ser retribuït per les seves funcions de conseller, se’l paga per treballar, per les seves funcions d’alt directiu, per allò que el consell d’administració no fa i delega. Les societats mercantils no són ONG, no són fundacions, entendre que una despesa (especialment el salari d’un alt directiu) és una donació hauria de ser la darrera de les interpretacions possibles.
Doncs bé, sembla que el legislador, al cap d’uns anys de patiment, s’ha adonat que la realitat econòmica i la interpretació dels tribunals i la inspecció, anaven per camins oposats. I pel bé de tots ha optat per iniciar el camí del sentit comú. A finals de 2014 s’han aprovat dues lleis, la Llei de l’impost sobre societats i la reforma de la Llei de societats de capital, i ambdues van en la mateixa línia: no és el mateix ser conseller que ser conseller executiu o alt directiu. Per tant, els requisits d’aprovació de la seva retribució són diferents. Els estatuts i la junta tindran a veure amb allò que es retribueixi als administradors i serà el consell qui decideixi quant i com es retribueix els seus consellers executius. Al mateix temps, no es podrà considerar liberalitat la retribució d’un administrador per les seves funcions d’alta direcció.
S’agraeix el pas del legislador. No obstant això, haurem de veure què és el que fem a casa nostra perquè hi ha un parell de lletres menudes que ens podrien deixar en la mateixa situació que anys anteriors.
Sílvia Albertí
Socia Cuatrecasas, Golçalves Pereira
Membre del Consell Assessor de Fòrum Carlemany.