Estem vivint una transformació total dels nostres negocis i de la manera en què hem d’arribar als consumidors. Els clients són cada vegada més exigents i estan més informats, ara amb un simple clic i sense sortir de casa tenen l’oportunitat de veure les característiques del producte, valorar si compleix les seves expectatives i consultar, fins i tot, l’opinió que en tenen altres consumidors.

Això fa que les empreses haguem d’augmentar el nostre nivell d’autoexigència i no tan sols treballar per tenir un bon producte o servei a un preu competitiu, sinó que hem de ser transparents davant els nostres clients i posar en valor aspectes tan diversos com la gestió ambiental, la sostenibilitat ambiental, el canvi climàtic, una gestió ètica i transparent, la reputació corporativa, els drets humans, la conciliació laboral, la integració de persones en risc d’exclusió o la participació activa en la societat del nostre entorn.

És evident que les nostres empreses estan realitzant una transformació digital per arribar als nostres clients, però si el que volem és tenir una bona reputació com a marca, hem de treballar els valors i integrar dins els nostres processos la responsabilitat social corporativa (RSC).

Al Llibre verd per fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses, publicat per la Unió Europea el 2001, es deixava clar que ser socialment responsables va molt més enllà de complir les obligacions jurídiques: és necessari invertir més capital humà en la conservació de l’entorn i en les relacions de l’empresa amb la societat en general.

S’ha de tenir clar que el concepte d’RSC és fonamental, donat que és una figura complexa i plena de continguts i cada empresa ha d’adaptar-la a aquells valors amb els quals s’identifica.

Són moltes les empreses que afirmen tenir un pla d’RSC, però una cosa és tenir-lo sobre paper i una altra és l’aplicació efectiva i integrada al dia a dia de l’empresa. Moltes empreses veuen l’RSC com una despesa o quelcom que queda bé dir que tens al teu dossier de presentació, però en cap cas ho veuen com una inversió.

Quan pensem en la responsabilitat social corporativa tendim a enfocar-nos en la seva vessant més estratègica, que contribueix a la qualitat de vida dels treballadors, les seves famílies, els clients i l’entorn en què operem mitjançant una gestió ètica, la conciliació laboral o la sostenibilitat. Però no hem d’oblidar la vessant més integradora de l’RSC que té en compte la col·laboració i cooperació amb les entitats socials locals.

En la situació actual, després d’una important crisi econòmica, són molts els àmbits en què s’ha notat la reducció de la inversió i la despesa social en polítiques d’ocupació i desenvolupament local, des de l’esport fins a la cultura; i és precisament quan tenen més efecte les polítiques de responsabilitat social corporativa liderades per les empreses.

Actualment ens trobem amb manca d’inversions o partides pressupostàries congelades en cultura, esports i el sector terciari que ocasionen que el potencial humà disponible no tingui el suport de la inversió econòmica necessària. En l’àmbit de l’esport són molts els petits clubs locals amb grans projectes esportius que no poden desenvolupar-se per aquesta carència de recursos.

Les companyies hem de ser conscients que existeix una reciprocitat entre la societat i les empreses que comporta oportunitats beneficioses per a ambdues, és a dir, l’RSC representa un benefici significatiu per a una companyia pel que fa a imatge de marca, a la vegada que aporta valor a la comunitat on opera i fa més gran un país.

M’agradaria encoratjar-vos a concebre l’RSC com una inversió de futur, tant en l’àmbit corporatiu com en el desenvolupament d’un teixit social sòlid i variat. I en aquest escenari idoni per a la responsabilitat social corporativa, a participar de manera transcendent per contrarestar els impactes externs i permetre nous camins de funcionament i de gestió de les organitzacions.