Aportar valor i ser valorat

Mai abans a la història de la humanitat les coses havien estat tan fàcils. Ens llevem amb aigua calenta a la dutxa, si volem viatjar a algun lloc agafem un avió i en qüestió d’hores hi som, qualsevol cosa que desitgem només hem d’accedir a internet i ho rebrem a casa, a la feina o on nosaltres diguem…

En aquest món tan tecnològic, on tot ho tenim a l’abast de la mà i pràcticament sense esforç, què fem cada vegada té menys importància i el com ho fem cada vegada en té més.  Deixant de banda el preu, com a clients cada vegada valorem més el servei i l’atenció rebuda quan interactuem amb una empresa. Ja no ens val pujar a un taxi i que el conductor ens porti de A a B. Volem que ens saludi, posi la calefacció, tingui la ràdio baixa i sigui amable sense sobrepassar-se. En un restaurant no només valorem la qualitat del menjar, l’amabilitat dels cambrers i el servei ràpid i eficient són factors rellevants a l’hora d’escollir i puntuar.

En el món empresarial passa exactament el mateix, on abans s’esperava rebre el producte en les condicions acordades ara s’espera que l’atenció de l’empresa sigui excel·lent, ràpida (sovint immediata) i eficient sempre que ho requerim. El nostre nivell d’exigència va pujant, el producte el donem per fet ja que en la majoria de sectors és relativament fàcil trobar una alternativa, i el servei es desmarca com a eina per aportar més valor al client i fer que es decanti per la nostra empresa.  

Les tasques tècniques i mecàniques s’acompleixen amb facilitat i rapidesa i les persones es van substituint per robots (o ordinadors) que les executen a una velocitat molt més alta i amb més precisió que qualsevol humà. Així doncs, les anomenades soft skills o habilitats socials d’una persona, i sobretot una actitud positiva, són més rellevants per a les organitzacions a l’hora de contractar que les hard skillso habilitats tècniques i coneixements.  I és que mai cap persona s’ha assegut a parlar o a negociar amb una empresa. Es parla amb persones: comercials o administratius, operadors, transportistes o directius que representen una empresa. Com actuen aquestes persones, sobretot quan hi ha un problema, marca la diferència entre l’enuig o la satisfacció del client.  

No deixa de ser curiós que en aquest món amb tanta tecnologia les persones passin a convertir-se en el tret diferencial entre una proposta de valor i una altra. La tecnologia és la mateixa per a tothom però, per sort, no hi ha dues persones iguals. Per aquest motiu penso que hauríem de deixar de veure l’empresa com una entitat jurídica i analitzar-la com un conjunt de persones amb un objectiu comú, en què la clau per poder oferir una proposta de valor rellevant als seus clients passa per la implicació i la cerca de la millora i l‘excel·lència de cada persona de l’equip.  Aquesta implicació ha de néixer en primer lloc a cada un de nosaltres a nivell individual. Si el que fem s’allunya molt del que ens agrada, és molt probable que costi molt motivar-nos, encara que tinguem un bon sou, flexibilitat horària i un bon ambient a la feina.

Com a individus, és imprescindible formar-nos contínuament, aprendre i desaprendre per “re-aprendre”, ser flexibles per adaptar-nos als canvis i procurar sempre aportar el màxim valor possible al projecte.   Alhora és responsabilitat de l’empresa, o més aviat de cada un dels responsables dins l’empresa, entendre que qualsevol persona és diferent: valors, motivacions, expectatives, prioritats, etc. No hi ha dues persones que se sentin motivades per les mateixes coses i la dificultat està a encaixar la gent amb les tasques adequades que els permetin donar el millor de si mateixos i sentir-se valorats pels altres.  

Es parla molt de la retenció del talent. La meva opinió, i el que he vist fins ara, és que hi ha dos elements bàsics per tal que una persona estigui motivada i en línia amb el projecte. La primera és que tingui autonomia i la segona és que se l’escolti. El “què” s’ha de fer ha d’estar consensuat, però sovint quan es vol imposar el “com” és quan apareixen les frustracions. Donar valor a les tasques dels altres i respectar la feina dels altres (treballadors, companys o caps) és imprescindible perquè tothom se senti part de l’empresa.     

D’altra banda, la retribució econòmica era tradicionalment la manera que l’empresa tenia de valorar la feina dels seus treballadors i també el que marcava l’“èxit” d’una persona en la seva carrera. Això canvia amb la generació millennial, que representa ja el 50% de la força laboral i serà un 75% d’aquí a poc més de 10 anys. Els millennials (generació en la qual m’incloc) vam créixer en un entorn d’abundància.

Mai cap generació havia crescut amb tantes coses i tantes possibilitats com nosaltres. I de sobte, en la nostra adolescència, o quan érem molt joves i començàvem a tenir edat per treballar, arriba la crisi i ens adonem que serem la primera generació que tindrà menys que els seus pares. Suposo que de manera inconscient, i aplicant la dita que “no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita”, hem decidit que les experiències i el que fem amb la nostra vida és més important que el que “tenim”.

Per aquest motiu el projecte i l’aprenentatge guanyen importància davant la retribució econòmica a l’hora d’escollir una empresa. En aquest món de tecnologia, les nostres característiques més humanes són les que marquen la diferència. És imprescindible, doncs, avaluar-nos constantment, donar sempre el millor de nosaltres mateixos, procurar aportar valor en qualsevol projecte que emprenem (tant professional com personal) i, sobretot, valorar als que ens envolten. 

Ivette Panella Matamala.

Adjunt a direcció Sant Dalmai SAU

Coordinadora del grup de benchmarking Carlemanys Junior