Universitat – Empresa

La ciutat de Girona té una universitat des de 1991. La Universitat de Girona, la UdG, juga un paper molt important en la vida econòmica de la ciutat. Sempre es diu que n’és la primera empresa, i segur que és així. Però del que jo voldria interrogar-me avui, és la incidència de la UdG en la vida de les nostres empreses. Segur que és molta i d’una importància molt rellevant.

Ningú, des del món de l’empresa, no es pot ja imaginar la ciutat sense la UdG, encara que només sigui per la quantitat de professionals que, des de les diverses facultats, surten cap a les empreses. Probablement aquest és el primer factor d’interrelació. Sense la UdG les empreses no disposaríem d’un capital humà format amb qualitat i des del nostre entorn.

La pregunta sorgeix en aquest moment. I més enllà d’això, quina relació estableixen les empreses amb la nostra universitat? Segur que en trobarem molts exemples, però tots ells potser encara no són suficients per dir que estem en un punt òptim. És un camí en el que ens cal avançar i, si és possible, avançar ràpid.

En els països que gaudeixen d’un alt nivell de vida, la relació entre les universitats i el seu entorn és constant i fluida. A casa nostra però, el primer problema que ens trobem és el desconeixement de la vida de la universitat, del seu funcionament i, aquest fet, a vegades pot generar un cert recel. Aquest és el primer obstacle que ens cal vèncer, tant per part de l’empresa, com per part de la universitat. És necessari doncs, trencar tòpics. Ni la universitat pot viure aïllada del que succeeix a les empreses de la demarcació, ni les empreses podem continuar mirant a la universitat com un castell de difícil accés i del que a vegades no sabem trobar on és la porta d’entrada.

Últimament, hem vist que per part de la UdG s’han pres iniciatives que s’apropen a les empreses, que porten a relligar-s’hi. Aquestes iniciatives han d’ésser molt benvingudes i àmpliament encoratjades. Esperem que el nou equip rectoral que sorgirà de les properes eleccions a la UdG, voldrà continuar aquest camí.

També des de les empreses hem de fer un esforç més gran per acostar-nos a la universitat i anar perdent les pors a trobar-nos davant d’un món desconegut per les necessitats empresarials i pensar en la universitat només com a proveïdora de professionals.

Les nostres administracions públiques també hi tenen alguna cosa a dir. Han d’encoratjar les polítiques que acostin aquestes dues realitats.

La transferència de tecnologia, ha d’ésser un motor econòmic de primer ordre i hem de procurar que la nostra universitat i les empreses de la nostra demarcació siguin capaces d’interactuar.

L’exemple de societats culturalment avançades i econòmicament benestants ens ensenya el camí. Ens caldrà a tots perdre els temors, vèncer el desconeixement i ésser capaços de crear instruments, eines, per portar aquesta interrelació a la realitat, essent sempre conscients de què aconseguir resultats tangibles requereix inversió, esforç, temps i perseverança. El resultat que han aconseguit països del nostre entorn no és fruit d’un dia. Es deu a polítiques i actituds implementades des de fa molt de temps.

Jaume Juher

Conseller delegat a Roberlo S.A.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *