De ben segur que arrel dels efectes catastròfics que ha generat la DANA, molts de nosaltres hem fet l’exercici de pensar com ens hauria afectat si hagués passat això a casa nostra, i avui m’agradaria traslladar-vos alguns dels aprenentatges que penso que podem extreure’n, tant en el terreny personal com en l’àmbit de l’empresa.
El primer és la previsió. Cal que hi hagi uns plans per qualsevol adversitat, per poc probable que sigui sempre està bé tenir un pla d’actuació. Haver de reaccionar un cop està passant, amb improvisació, acostuma a ser una mala opció. La urgència pot jugar males passades. En el cas de València hem pogut veure que no hi havia una estratègia prou definida, començant perquè els avisos de telèfon no van sonar fins ben tard. Si això ho traslladem al terreny empresarial, ens demostra que tenir plans estratègics a llarg termini pot ajudar a preparar la teva empresa per les incerteses futures i els diferents escenaris amb el que el negoci s’haurà d’enfrontar. A vegades, no és convenient deixar les decisions en mans d’una sola persona. És en aquests casos quan el concepte del benchmark, tan familiar per nosaltres, pren valor. Compartir les decisions complexes amb un grup d’experts permet arribar a les millors solucions possibles.
També es fa evident que en els moments que experimentem més dificultats és quan valorem el que vam tenir. I ja no tan sols parlem de pertinences i bens materials sinó d’allò més essencial: la família, salut i benestar. No hauria de caldre haver de superar una crisi sanitària, inundacions, guerres o altres desgràcies perquè siguem conscients i valorem el que tenim a dia d’avui. Valorem-ho ara i no quan ja ho haguem perdut. Un altre clar exemple d’això, que no fa tant que va passar, és el de la pandèmia i la revalorització de les relacions humanes. Quan estàvem tancats a casa, vam ser conscients que el contacte humà és importantíssim i que no és el mateix fer una videotrucada que poder-te reunir en persona amb el teu client.
Per sort també és en aquests moments tan complicats quan penses que potser “la societat no està tant perduda”. Es deixa de banda l’egoisme i l’individualisme tan propis d’avui en dia, i s’enforteixen els vincles, es surt al carrer i som capaços de treure de dintre la nostra part més solidària. La unió fa la força. Estem parlant de riuades de voluntaris i voluntàries d’arreu del país i també d’altres contrades, recol·lectes i enviament de material sanitari, aliments i productes de primera necessitat… tot amb l’únic objectiu d’ajudar a la reconstrucció de zones que van quedar devastades i que segurament no coneixem de res.
Una altra bona ensenyança, ben òbvia i l’oblidada, és que la naturalesa preval sobre l’home. Com a individus som molt més fràgils del que nosaltres ens creiem. Tendim a menystenir-la però veiem com una forta inundació, pluges intenses, una riuada, una gran nevada o una crisi sanitària com el coronavirus pot provocar una desestabilització fins i tot a nivell mundial de magnituds indescriptibles. No hi ha cap país que se’n salvi, per avançat que estigui. I això ens ha de posar en guàrdia per contenir el canvi climàtic.
I finalment, un aprenentatge ben present a la ment de les noves generacions: Vivim el present i gaudim. El concepte del petit plaer practicat al dia a dia. El Carpe Diem (frueix del dia) clàssic, tan valoritzat avui. Mai saps quan et pot arribar el moment, i quant de llarg serà el trajecte, per tant val la pena esprémer-lo, maximitzar els moments de felicitat i minimitzar els problemes. La feina i el lloc de treball ja no ho són tot. Les generacions anteriors tenien unes jornades laborals molt llargues i el treball, junt amb la família, eren el centre de la vida. Avui, la simplificació del treball, sobretot manual, la societat del benestar i, perquè no, l’efecte psicològic provocat per forts contratemps com la pandèmia, les catàstrofes meteorològiques o d’altres factors externs incontrolables, fa que l’escala de valors s’hagi alterat, passant a ser la feina un element més del nostre dia a dia. És una part més de l’equació entre la vida social, la salut mental, família, amistats i oci. I en sóc una ferma defensora del bon equilibri entre aquests paràmetres, si bé també he de reconèixer que, a vegades, dona la sensació que s’està desplaçant a l’altre extrem. Alimentat per una societat cada cop més líquida i indiferent, s’instal·la una falta de compromís per part de la persona, el ciutadà o el treballador, que ens acaba perjudicant a tot el col·lectiu i, per tant, a nosaltres mateixos.
Llum als ulls i força al braç. No podem evitar les desgràcies un cop han passat, però sí que en podem aprendre per seguir avançat amb una prespectiva més clara i il·lusió.
Anna Li Albertí
Brand manager AlterVego, i 4a generació d’Embotits La Selva
Ha estat Coordinadora del grup Fòrum Carlemany Juniors i, actualment, és membre del Grup de Direcció Comercial i Màrqueting