ddd

Girona Success Case

La pandèmia ha impactat en el sector turístic de la mateixa manera que ho faria un meteorit col·lisionant contra el planeta. Encara sense haver superat el trasbals inicial, immediatament després ha començat a arribar l’onada de turbulències i les reaccions es fan difícil de preveure.

En aquest moment de disrupció i preocupació generalitzada, tots els operadors turístics s’han afanyat a llegir la bola de vidre per intentar endevinar com serà el turisme en el dia de demà. Sí, en l’endemà es seguirà viatjant. Ara bé, segur que el sector es veurà avocat a una reordenació com mai s’havia vist a més d’accelerar-se la transició cap al nou paradigma de la sostenibilitat.

Davant d’aquest escenari on la incertesa es fa tan amenaçadora per petites i mitjanes empreses, l’arquitectura de la solució passarà per agafar-se a aquelles palanques que des del primer minut transmetin la seguretat més absoluta que funcionaran. En altres paraules, mentre duri l’estat de xoc possiblement la innovació es veurà relegada per un driver més preuat, el de la fiabilitat. Let’s back to basics.

Des de perspectiva de Girona ciutat, el municipalisme haurà d’encetar debats i preguntes que malauradament no es contemplaven en el darrer pla estratègic de la destinació. Recuperar experiències ja viscudes pot ser un bon començament per aprofitar les oportunitats que també oferirà aquesta nova crisi i evitar així haver d’improvisar. Hi ha algun cas d’èxit que podem prendre com a referent? Es fa difícil passejar per Girona i no gaudir de la seva autenticitat. Tots els turistes que any darrere any immortalitzen amb els seus mòbils aquest mateix sentiment, acrediten el resultat dels molts anys d’esforços del sector públic i privat. També genera cert consens reconèixer que la immensa majoria d’aquests visitants, lluny de sentir-se atrets per Girona en el seu conjunt, centren la seva visita en el Barri Vell. En definitiva, la política de preservació urbanística del barri antic ha estat clau per poder construït el cas d’èxit del turisme a Girona.

Fins no fa tant, tota aquesta popularitat feia disparar uns indicadors que alertaven sobre l’excessiva explotació del barri fins a aflorar situacions incòmodes o directament perjudicials per als mateixos veïns. La restricció a nous apartaments turístics, els usos d’espais simbòlics, el baixador d’autocars, la gratuïtat de Temps de Flors… són debats que han inundat l’actualitat local de forma recurrent i que ni tan sols a través de tot un pla d’estratègic s’hi ha pogut donar una resposta nítida, concloent i que generés el consens necessari per avançar. Malauradament, les previsibles urgències econòmiques que venen poden portar a pensar que intensificar l’activitat en el barri és una solució a curt termini. Personalment, a més de preservar la joia de la corona, crec que s’obre una finestra d’oportunitat per anticipar polítiques que sobretot ajudin al teixit empresarial que sobreviurà a la trencadissa.

S’ha de seguir creixent amb ocupació a qualsevol preu? A la pregunta quin és turisme que més convé, s’hi haurà de donar resposta amb xifres no només d’ocupació, sinó ampliant-se amb dades de despesa mitjana així com altres indicadors que mesurin l’impacte o costos en el conjunt de la destinació. En qualsevol cas, la catarsi social viscuda pots ser l’impuls per encetar un viratge definitiu cap a la tendència global (i racional) de models més sostenibles i responsables.

El prisma de la sostenibilitat té molts angles i el primer a lligar hauria de ser el de la sostenibilitat econòmica.

Podria una destinació seguir creixent tot i renunciar a punts percentuals d’ocupació gràcies a l’increment de preu mitjà? Fins abans de la COVID-19 destinacions suficientment madures han pogut permetre’s prioritzar segments estratègics. Tot i això, plana en l’horitzó que o bé s’adopten mesures al respecte o la destinació pot deixar de ser destinació. En altres paraules, créixer en qualitat hauria de ser millor que créixer en volum.

Ambaixadors com els germans Roca o centres d’excel·lència com la mateixa universitat són actius de molt valor dins l’ecosistema que aspiri a un plus qualitatiu. En tot cas, la dimensió d’una plaça com la gironina hauria de permetre un major grau de maniobra a fi d’orientar-se a nínxols específics i al mateix temps, seguir desenvolupant una oferta amb caràcter propi que actuï com a element diferenciador. Espai perquè germini una ciutat boutique entre dues grans marques turístiques com són Barcelona i Costa Brava, a priori pot tenir sentit.

Les connotacions que imposarà la transició d’un model de masses cap a un model més responsable afectaran molts àmbits del dia a dia.

Si la palanca de creixement del sector serveis hagués de ser la qualitat, es necessitarà talent professional amb un alt nivell de formació (afortunadament ja disponible gràcies a UdG). En aquest sentit, es presenta una nova oportunitat perquè una major especialització es tradueixi en un augment en salaris i al mateix temps, en una distribució més equilibrada de la riquesa que es genera. De retruc, limitacions en l’ús turístic d’habitatges ajudaria a atacar un problema estructural com és l’accés a l’habitatge. Sostenibilitat social també són tots aquells beneficis indirectes (sorolls, pulcritud, aglomeracions, desperfectes, etc) que visitants amb una butxaca més gran acostumen a tenir associats i que els fan gaudir d’una major acceptació veïnal.

A ningú se li escapa que també sumaríem beneficis significatius en l’àmbit mediambiental. A menor nombre de visitants, menys aigua del Ter a captar o menys envasos d’un sol ús que acaben a les platges de la Costa Brava o menys demanda d’electricitat i major contribució a la descarbonització.

En definitiva, la dicotomia entre un model de masses i un model més equilibrat és una decisió complexa que donarà peu a grans debats, ja que el turisme és motor d’aquest país. Com més clara sigui la visió de futur i el full de ruta a seguir, més consens hi haurà perquè el territori avanci. D’aquí la importància que institucions, federacions, associacions, gremis i empreses facin l’esforç de posar-se d’acord.

A Girona tenim una joia, doncs entre tots i totes procurem cuidar-la perquè en un futur poder gaudir de més èxits.

Haurem de ser creatius, solidaris i tenir uns valors molt potents per tirar junts endavant.

Bartomeu Agustí Ferré
Conseller delegat a Hotels Ultonia Girona
Coordinador del grup Carlemanys Junior