Innovar no és només incorporar tecnologia o créixer més ràpid. Innovar, en el sentit més profund, és una manera de pensar i d’actuar col·lectivament. És la capacitat d’un territori per llegir els canvis, anticipar-los i transformar-los en oportunitats a partir del seu propi coneixement, del seu talent i de la seva identitat.
En aquest context, la innovació deixa de ser un discurs associat a l’excepcionalitat i passa a formar part del dia a dia de les organitzacions, de les empreses i de les institucions. No com una moda, sinó com una pràctica necessària per mantenir la vitalitat econòmica i social del territori.
El talent com a punt de partida
Qualsevol procés d’innovació comença amb les persones. Amb professionals que investiguen, emprenen, gestionen i prenen decisions. Amb talent jove que aporta noves mirades i amb talent sènior que aporta experiència, criteri i coneixement acumulat. La innovació emergeix quan aquests perfils es troben, dialoguen i construeixen conjuntament.
Un dels grans reptes que afrontem com a territori és precisament aquest: crear les condicions perquè el talent es quedi, torni o arribi. I això no depèn només d’oportunitats laborals, sinó també de la qualitat dels entorns professionals, de la capacitat d’aprendre contínuament i de la possibilitat de participar en projectes amb sentit.
Coneixement connectat amb la realitat
Generar coneixement és imprescindible, però no suficient. El valor real apareix quan aquest coneixement es connecta amb les necessitats de l’economia i de la societat. La innovació no és un camí lineal que va de la recerca a l’empresa, sinó un procés d’interacció constant, d’escolta mútua i d’adaptació.
Aquesta connexió requereix espais de confiança, temps i una cultura compartida que valori la col·laboració per sobre de la immediatesa. Quan el món acadèmic i el món productiu comparteixen preguntes i reptes, es generen solucions més sòlides, més útils i amb un impacte més durador.
Innovar des de l’ecosistema
Cap empresa, cap institució, cap organització innova sola. La innovació és, per naturalesa, un fenomen d’ecosistema. Requereix xarxes obertes, relacions estables i una visió compartida del futur. Requereix també entendre el territori no com un límit, sinó com un actiu.
En entorns com el nostre, amb un teixit empresarial format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, la cooperació esdevé clau. Compartir coneixement, infraestructures, experiències i fins i tot riscos és sovint l’única manera d’avançar de manera sostinguda. La innovació, en aquest sentit, és també una qüestió de confiança col·lectiva.
Mirar el futur amb mirada llarga
La innovació és una eina essencial per afrontar reptes que ja són presents: el relleu generacional, la transformació digital, la sostenibilitat o la captació de talent. Però aquests reptes no es resolen amb solucions universals, sinó amb respostes adaptades a la realitat de cada territori.
Girona disposa d’actius rellevants: coneixement, capacitat emprenedora, diversitat empresarial i una forta vinculació amb el territori. El repte —i l’oportunitat— és connectar millor aquests elements, generar espais de trobada entre disciplines i generacions, i fer de la innovació una pràctica habitual, integrada en la manera de fer.
Innovar amb sentit vol dir avançar sense perdre l’arrelament, posar el coneixement al servei de les persones i construir futur des de la col·laboració. No com un eslògan, sinó com una aposta col·lectiva per un territori més competitiu, més cohesionat i millor preparat per als canvis que vindran.
Anna Albar, Directora del Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona