Ens han educat en creure que, si fem bé la feina i perseverem, els objectius s’assoliran. Aquesta lògica ha estat clau per construir empreses i projectes d’èxit, i continua sent vàlida. Però no explica tota la complexitat de la realitat. Els mercats canvien, els hàbits evolucionen, els costos augmenten, apareixen factors externs que no controlem. I hi ha moments en què, malgrat el compromís, la professionalitat i l’esforç, continuar ja no és viable.
El tancament d’una empresa acostuma a venir acompanyat de silenci. De preguntes difícils, de sensacions contradictòries i, sovint, d’una percepció de fracàs. Costa molt no vincular el final d’un projecte amb el propi valor com a professionals. Aquesta sensació és injusta, sobretot per les persones que han de començar un nou camí.
I aquí em trobo jo, en el punt de que la realitat arrasa amb tot. El meu últim dia. Un dia que qualsevol informàtic mai hauria imaginat possible. El dia en que ho has d’esborrar tot. Tota la infraestructura, totes les dades, tots els programes desenvolupats, totes les proves de l’existència d’una empresa que, en un breu instant, acaben desapareixent… formatejades.
I això dona molt per pensar, tants anys treballant i ara tot esborrat. Tanta feina feta i tot esborrat. Tants de dies treballant per complir amb objectius i tot esborrat. Tot esborrat? Bé, tot, tot, no… Encara quedem les persones, i això no es pot esborrar.
Cal incorporar una altra mirada al relat. Una mirada més àmplia, que reconegui que no tot és control ni tot depèn exclusivament de la voluntat. Que l’esforç i el treball rigorós no sempre garanteixen els resultats esperats. I que saber posar fi a un projecte també pot ser un acte de valentia, de cura i de responsabilitat.
Tancar no és rendir-se, és llegir la realitat. És assumir que insistir no sempre és sinònim d’èxit, i que, en alguns casos, la decisió més encertada és saber parar a temps. Parar per protegir les persones, per evitar un desgast innecessari amb conseqüències personals i professionals més profundes.
Perquè tot allò que hem après i que hem viscut ens acompanyarà per sempre en el nostre camí, i perquè, en el fons, les empreses són les persones que les sostenen i les fan grans.
Des d’aquí, des d’aquest punt, vull enviar el millor dels meus desitjos a tots aquells que ara estan re-començant: no perdeu mai l’esperança ni la il·lusió, que siguin el motor dels vostres nous projectes!
Mirant cap al futur però estimant el passat que ha sigut.
Carme Llambrich, Responsable IT a l’empresa NCK, SLU – Naf Naf