La CONSTÀNCIA i tots els seus acòlits; la perseverança, la insistència, la tenacitat, la tossuderia… són la veritable font de l’èxit. I que consti, que quan parlem d’èxit no parlem de ser famós o ric, no, això més aviat són algunes de les conseqüències de l’èxit, no ser exitós.
No, quan parlem d’èxit, parlem de la constància amb la qual les persones donem ales als nostres somnis. De la constància amb la qual les persones satisfem les nostres inquietuds. I de la constància amb la qual les persones assolim tota mena de fites personals i professionals.
Hi ha una rondalla popular que assegura que la veritat era un mirall en mans de Déu que li va caure i es va trencar en mil bocins, i que ara tots tenim un bocí i tots creiem que tenim la veritat completa. Doncs bé, la constància, amb un rajolí de paciència i unes cullerades de sentit comú, seria l’única qualitat que podria arribar a unir aquests bocins.
“La constància i no la força és la que permet a l’aigua foradar una roca” (Ovidi).
I és que es miri com es miri la constància està en el que fem, en el que som i en el que ens envolta. De fet, si ens permeteu la redundància, és una CONSTANT a les nostres vides. Qui de nosaltres no ha passat, està passant i passarà, en un bucle esgotador i alhora colpidor per aquest procés? El de fer el cor fort, fer mans i mànigues i tenir pebrots?
I és que la Constància és omnipresent. Pregunteu per exemple al talent, a la creativitat i al lideratge quin és el secret que comparteixen, el seu denominador comú, la font del seu èxit; us diran sense cap mena de dubte que la constància.
La virtut que dóna sentit a la resta de virtuts. L’actitud que fa dels impossibles, possibles.
Clar, que la constància (com moltes altres coses, perquè enganyar-nos) depèn de la perspectiva, també en el món del disseny, sobretot perceptivament. Tot i que contradictòriament, en moltes ocasions en el nostre sector, trencar aquesta constància, és vital perquè una campanya o projecte triomfin.
Sorprenent oi? Ja sabeu, tot depèn d’amb quins ulls es mira.
En fi, tot i que igual una mica influenciats pel que heu llegit fins al moment, ben segur que coincidireu amb nosaltres que la constància és la culpable de l’any que ve. El Fòrum, a qui aprofitem per donar les gràcies per cedir-nos l’oportunitat d’escriure aquestes línies, pugui celebrar 20 anys d’existència.
Clar que nosaltres continuem entossudits en què sense la inestimable ajuda dels seus acòlits, la perseverança, la insistència, la tenacitat, la tossuderia… aquesta efemèride seria una utopia, ja que amb el primer contratemps, capcots, probablement ja haurien llençat la tovallola.
Per concloure, com a prova empírica irrefutable de la nostra hipòtesi i del poder de la constància, tres dades:
- Que la constància ens ha permès escriure aquestes línies.
- Que la constància us ha permès llegir-les.
- I que només la constància, ha fet possible escriure desapercebudament divuit vegades la paraula constància en un mateix article sense fer-lo infumable.
Joan Ureña
Soci fundador a Gabinet Disseny Gràfic Girona
Coordinador i membre del grup Club de l’empresari