La roda, les escombraries i el pensament

Fa uns mesos, en el marc del Club de l’Empresari, vàrem visitar la paperera de Besalú LC Paper 1881 S.A. El seu propietari, Joan Vila, ens va atendre i ens va guiar en la visita. Un projecte modèlic d’eficiència energètica i respecte al medi ambient.

Una reflexió que va fer en Joan i que em va cridar l’atenció és: “la revolució digital que estem vivint és equiparable a l’invent de la roda amb la particularitat que des del seu descobriment fins a la seva aplicació generalitzada van transcórrer gairebé mil anys. Es considera que internet neix l’any 1983, fa només 40 anys”. Probablement el desconcert i els dubtes que ens acompanyen últimament tenen molt a veure amb la gran velocitat d’aquests canvis.

Quan jo era petit una de les feines dels nens de la casa era baixar les escombraries. Una família omplia una bossa petita que baixàvem cada dia puntualment a quarts de 9 del vespre i poc després la recollia un camió tinyós que ho portava a un abocador encara més tinyós. Amb l’aparició dels contenidors això va anar canviant. Paral·lelament creixia el volum de brossa i s’instauraven mesures encaminades a separar el producte per tipologies.

El meu poble, com molts d’altres, ha decidit ara instaurar la recollida “porta a porta”. És un tornar al passat, un tornar diferent on cada dia lliurarem el producte bo i seleccionat i degudament identificat a l’empresa responsable. Mentre escoltava l’exposició del “porta a porta” em venia al cap el cas d’un escriptor anglès especialitzat en novel·les d’espionatge. En una ocasió, al ser preguntat d’on treia una informació tan acurada dels costums de l’ambaixada soviètica a Londres, va manifestar, davant l’astorament dels presents, que de les escombraries que llençaven.

El que llencem cada dia dóna moltíssima informació de com vivim: la premsa que llegim, la informació financera, quin vi ens agrada, si prenem medicaments, a quines botigues comprem, el tipus de menjar que consumim, si fumem, quants som a casa, etc, etc, etc. Segurament el millor informe de consum possible.

Tothom diu que el petroli del segle XX seran les dades, dades que nosaltres facilitarem diàriament amb la bossa d’escombraries. El contenidor era el garant de la nostra intimitat, de fet sempre diuen que les nostres dades es tracten de forma compacta i això salvaguarda la nostra intimitat. La capacitat de gestionar dades ho canviarà tot, però, tenim temps de pensar aquests canvis?. L’exemple proposat segurament és mancat de rigor però serveix per posar de manifest la gran exposició a la que estem sotmesos.

En un món on pixelem fotografies de nens, on cada dia acceptem cookies sense tenir molt clar que estem permetent, on les lleis de protecció de dades són troncals tinc el convenciment de que no són res més que un reflex de la inseguretat que ens acompanya.

Mentre escric aquestes ratlles sento de fons que s’està plantejant eliminar l’assignatura de Filosofia. Filosofia és la matèria basal que permet desenvolupar el pensament crític, la capacitat d’anàlisi, d’interrelacionar i de reflexionar. Crec que és especialment preocupant veure com menystenim les humanitats i el pensament en un món tan canviant com el nostre. És tant important l’evolució tècnica com el pensament que l’acompanya.

Voleu dir que no correm massa i pensem poc amb les conseqüències de tot plegat?

Joan Castell
CEO a Sarrats
Vicepresident del Fòrum Carlemany i membre del grup Club de l’empresari