Les sabatilles de pàdel

josep borras

Els reis em van portar unes sabatilles de pàdel. El 2022 vaig deure ser un bon nen perquè van escoltar la meva petició!

La veritat és que amb les que tenia fins ara estava molt còmode, eren les primeres i úniques que havia tingut i m’havia acostumat a la perfecció a elles, però és cert també que el dibuix de la sola començava a estar molt desgastat, un forat dels cordons s’havia trencat, i la puntera ja se m’havia desenganxat dos cops, fent perillós el continuar jugant amb elles.

Així doncs, després d’un acurat estudi de mercat, vaig decidir fer el pas.

Les vaig estrenar a la setmana següent, impacient. Mitjons, pantalons i samarreta a conjunt per l’ocasió, evidentment. Vaig sortir a la pista amb una sensació de confiança brutal, com qui va a jugar la final d’un gran torneig, o això imagino.

Però ja des del primer set vaig començar a sentir-me estrany. Em molestaven a la punta dels dits, notava el peu mal agafat i la seva adherència era tan forta que no acabava de trobar els bons gests per lliscar.

Vaig començar a perdre la concentració, a fallar pilotes fàcils i, el que és pitjor, a discutir-me amb el meu company. Vam acabar perdent. Per culpa de les sabatilles noves, és clar.

La setmana següent vam tornar a quedar per jugar. Quan m’estava preparant per entrar a la pista el meu company va veure que em posava les sabatilles velles. Jo no volia tornar a viure el calvari de la setmana anterior, però ell va insistir que em tornes a posar les noves. Em va explicar que els nous models tenen una plantilla amb memòria de forma “Hasty Memory foamX”, i que són necessaris dos o tres partits perquè s’adaptin. També em va explicar la forma correcta de cordar-les, amb el nou sistema de cordons “pàdeldummies shoelace 3.0

Si us sóc sincer vaig entrar a pista amb molts de dubtes, però a poc a poc van anar desapareixent, vaig retrobar bones sensacions i vam tornar a formar un equip després de la davallada del dia anterior. A mesura que el partit va anar avançant vaig sentir-me més i més còmode. Les plantilles cada cop més adaptades, els cordons ben cordats i jo adaptant-me a la nova adherència i traient profit d’aquesta nova situació. Vam repetir l’amarg sabor de la derrota, però vam tornar a passar-ho bé jugant junts i al final del partit l’ambient era ben diferent.

El canvi és possiblement un dels processos més antinaturals de l’ésser humà. No s’ha de subestimar mai, no hi ha petit canvi, sinó punts de partida i maneres de veure-ho diferents.

Això no vol dir que no hi hagi persones que, fruit de l’experiència o de la pròpia manera de ser, puguin gestionar-los de manera més eficient, tranquil·la o inclús que puguin gaudir-ne. De la mateixa manera que algunes persones gaudeixen de passar llargs minuts sota l’aigua, i inclús entrenen per poder superar els seus límits, els agents del canvi viuen amb plaer els processos de transformació i d’expansió de les zones de confort, segurament per una capacitat de projectar el punt d’arribada, la situació al final del canvi i els beneficis d’aquesta, que fan que el camí es faci menys difícil.

De la meva experiència personal amb les sabatilles de pàdel en podem extreure tres conclusions que ens serviran per facilitar tot procés de canvi:

  • És indispensable donar-se el temps perquè les coses s’acabin ajustant i entrant en una nova normalitat. Tenir la paciència i la persistència de continuar trepitjant fort i corrent perquè les noves plantilles s’adaptin als nostres peus.
  • Molt important estar envoltat de bons consellers, i sobretot, tenir la capacitat d’escolta necessària. Per molt experts que ens puguem sentir, quatre ulls sempre veuran més que dos, i els punts de vista diferents permetran de tenir una lectura de la situació molt més completa i real, i acabarem cordant-nos les noves sabatilles de la manera adequada.
  • No deixar mai de gaudir del camí, i evitar el culpar als que t’acompanyen de les dificultats o imprevistos que puguin sorgir durant aquests processos de canvis i evolucions. I extreure’n sempre els ensenyaments que tota experiència ens oferirà. Confiar en el teu company de pista serà sinònim de formar un bon equip.

 

En un món cada cop més volàtil, incert, complex i ambigu (VUCA segons els angloparlants) el canvi està assegurat. Estem veient i continuarem veient trontollar aquelles conviccions o estructures més arrelades i consolidades, obligant-nos a fer evolucionar els nostres esquemes més profunds.

Preparem-nos i sobretot divertim-nos i aprenem de cada oportunitat que la vida ens brindarà, per fer-nos més àgils i reactius per les properes.

I per no esgotar-nos en aquest nou paradigma, tinguem paciència amb les coses que, de moment, no podem canviar, dediquem les forces a les quals si podem ja canviar i sobretot tinguem la intel·ligència per diferenciar-les.

Ahir vam tornar a jugar a pàdel, i vam tornar a perdre. Aquest cop va ser culpa de la pala, n’estic segur. Ja estic mirant per comprar-me’n una de nova. Alguna recomanació?

 

Josep Borràs
Director MMALV Girona
Membre del grup Alta Direcció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *