ddd

Milers de persones, milers de camins

Avui en dia on tots tenim prejudicis i ideals imposats. Indiscutiblement, ens comparem els uns amb els altres, s’ha de fer un pas més enllà i desencadenar-nos d’aquestes expectatives externes. L’important és escoltar-se a un mateix i trepitjar en ferm, tenint en compte els teus objectius, esculpint l’escultura que tu vols crear i seguint el camí idoni per arribar allà on vols estar. Per a què ens serveix complir les expectatives dels altres si no són les que a tu et satisfan? Si aquestes expectatives no t’apropen cada dia més a prop del teu cim?

En una societat on tothom es permet la llibertat de donar la seva opinió sense ser reclamada, tu t’has de concedir la llibertat de no tenir-la en compte si no ho vols fer, si no t’ajuda en allò que vols aconseguir. Com deia Thurgood Marshall, “Cadascú de vosaltres, com a individus, podeu escollir les vostres pròpies metes; escolteu als altres, però no us convertiu en els seus deixebles cecs”. Així doncs, recordem que cadascú té el seu propi cim, un serà més alt, l’altre més rocós, l’altre més verdós… però no n’hi haurà mai dues cims iguals, de la mateixa manera que no hi haurà mai dos persones idèntiques; hi haurà similituds, aproximacions, però res més.

Per tant, adoptant aquesta premissa, t’has qüestionat mai si realment estàs on vols estar? Ja no parlo només a nivell professional, sinó també a nivell personal. Recordem que la nostre vida compaginen ambdós aspectes i hem d’actuar en consonància en tots dos. És ben cert que sempre intentem desvincular una cosa de l’altre, però si no estem orgullosos i feliços de les nostres fites en les dues vessants, mai arribarem a estar satisfets amb nosaltres mateixos. No parlo de barrejar el món laboral amb el personal, parlo de no oblidar cap dels dos i treballar cada dia en assolir allò que volem en tots dos aspectes; de res ens serveix estar orgullosos  dels nostres projectes professionals, si després no som feliços amb la vida que ens hem construït, igual succeeix mirat del cantó contrari, de res no serveix estar satisfet de la família que has creat si laboralment no et sents compromès; al final la vida que es viu és una, no dues, i has de ser feliç, i estar en harmonia i complagut en ambdues.

Has escoltat mai relats de persones que han fet un gir brusc a la seva vida i ara realment s’han trobat a si mateixes? Persones que gaudeixen del seu dia a dia, els pots veure que irradien una llum diferent, més alegre i potent. És millor adonar-se tard que no adonar-se, per evitar continuar vivint una vida sense la felicitat plena que tots busquem, caminant en el sentit contrari.

Centrant-nos en l’aspecte professional, sóc de les que opino que s’ha de gaudir durant el dia a dia. És imprescindible per poder donar el màxim de tu mateix, per poder estar orgullós dels teus resultats, el projecte professional i de la teva aportació, en definitiva. Si no estàs motivat, si creus que hi ha alguna cosa que no funciona, canvia de projecte però sinó, gaudeix-lo! Perquè al final del dia puguis estar ufanós de tu mateix, fet que t’aproparà un xic més a la teva felicitat i al teu cim personal.

Ara, pren uns minuts i fes-te la següent pregunta: estàs seguint el camí correcte per arribar allà on vols arribar (en l’àmbit personal per un costat i en l’àrea professional per l’altre)? Si la resposta és afirmativa, felicitats! Espero que continuïs lluitant pels teus somnis. Si la resposta és oposada, t’animo que surtis del teu cercle de confort, prenguis valor i facis un canvi que t’apropi al teu objectiu. Et demano si us plau que no busquis autojustificacions, mai és un bon moment per prendre el timó del nostre vaixell, sempre hi haurà alguna cosa que ens ho impedirà o que ens induirà temor. Desfés-te de totes aquestes connotacions negatives i endavant! La vida és massa curta per les excuses, defineix les teves metes a curt i llarg termini i lluita per a elles.

Has mirat mai enrere i has pensat: “perquè no ho he fet abans?” Doncs bé, el rellevant és que has aconseguit fer el canvi. Desvinculem-nos del passat i mirem al futur, construïm allò que volem construir. És evident que els canvis no són senzills  i que cada vegada que ens aproximem al nostre destí, les contrarietats que sorgeixen són superiors, però la gratificació que percebem un cop arribem a la nostra cúspide, no té preu. I recorda com deia Nelson Mandela, “Sempre sembla impossible fins que es fa possible”.

Tingues present que és decisiu marcar-se petits objectius alineats amb l’objectiu final, per no desmotivar-se pel camí. No dubtis en fer dues passes enrere si això t’ajuda a assolir el que desitges. Mai s’és massa jove o és massa tard, no ens comparem amb els nostres veïns. Tal com he dit a l’inici, cadascú és diferent, en pensament, objectius, valors, visions… siguem fidels a nosaltres mateixos.

Per això, sempre es remarca la importància de tenir objectius lligats a la motivació individual. Si no tens un objectiu de la tipologia que sigui, quin sentit té aixecar del llit cada matí? Quina motivació experimentes? Sóc de les que pensa que és imprescindible tenir objectius, per començar cada matí, fer un cafè o un té, un bon esmorzar i menjar-se el món!

No obstant això, hem d’estar preparats pels contratemps que s’esdevenen, saber afrontar-los i adaptar-nos, sense allunyar-nos mai dels nostres objectius. Ara ha vingut el COVID19 i molt probablement ha trencat o aturat alguns dels nostres plans, metes i objectius a curt termini. Però hem de saber afrontar la situació, assimilar-la i reinventar-nos o, redirigir el nostre camí per continuar treballant amb allò que ens fa feliços i orgullosos de nosaltres mateixos (sempre pensant tant en l’àmbit personal

com professional, com he reiterat al llarg d’aquestes paraules).

Així doncs, concloc amb aquesta cita d’Andrew Carnegie  que considero molt encertada: “Si vols ser feliç, estableix una meta que dirigeixi els teus pensaments, alliberi la teva energia i inspiri les teves esperances”.

Raquel Del Arbol

Responsable de RRHH de Puignau

Coordinadora del grup de PRL i membre del grup de Gestió de Persones