Possiblement no haguem intercanviat més que quatre rialles i experiències en algunes sessions del Fòrum, però crec que en algun moment de la vida hem tingut alguna cosa en comú tu i jo… voler intentar alguna cosa molt forta però sentir la mateixa por que ganes.
Recordes la frase: els somnis, somnis són? Doncs compte perquè els somnis només són somnis per a aquells que no gosen intentar aconseguir-los. Quantes vegades ens hem parat a pensar com les nostres creences i pensaments influeixen sobre el que fem? I com influeixen les creences i els pensaments d’altres persones cap a les nostres capacitats sobre el que fem, i sobre el que som?
Us vull parlar de l’Efecte Pigmalió.
Molt breument, Pigmalió era el rei de Xipre i sentia la necessitat de buscar la dona perfecta per casar-se. Després de temps de cerca, no la va trobar – la perfecció no existeix – així que, frustrat i cansat de buscar va decidir esculpir-la en una escultura. Va passar dies sencers treballant-hi i finalment ho va aconseguir. Aconseguí esculpir la dona més bella – la va anomenar Galatea – i se’n va enamorar. Alhora, aquest amor el va omplir de tristesa perquè sabia que era un amor impossible però després de desitjar-ho amb tota la seva ànima, Galatea va cobrar vida i es va convertir en humana. Recordes la història de Pinotxo? El nen de fusta va cobrar vida després que el seu amo desitgés amb totes les seves forces que fos un nen de debò.
L’efecte Pigmalió para precisament d’això, del poder de les expectatives. No hi ha res impossible, només ho has d’esperar i desitjar. Les persones actuen i donen el millor de si mateixes si ets capaç de creure en elles. Dit d’una altra manera, som allò que els altres esperen que siguem, sent-ne conscient des de nens i assumint rols socials i de comportament només perquè és el que s’espera de nosaltres. I… aquí és on volia arribar. En qualsevol dels diferents àmbits de la teva vida: a la feina, amb el teu equip, amb els teus amics, família, parella… tots necessitem que algú ens doni aquesta empenta, que ens digui com som de bons en alguna cosa i allò que podem aconseguir. El fet que altres persones ens vegin com una persona capaç de fer alguna cosa, farà més probable que jo acabi sent capaç de fer-ho.
Si ho mirem des d’una perspectiva més relacional entre persones, ja sigui gestionant un equip o des de la simple relació amb els teus companys de departament, amics, familiars… siguem generosos i recordem-los com són d’importants, com ho estan fent de bé i creem en ells quan ells no creguin en si mateixos. Si els meus superiors em veuen com una persona capaç i amb talent, aleshores serà més probable que jo acabi confirmant les seves expectatives; possiblement em donaran més tasques, podré desenvolupar les meves capacitats i podré créixer. Si li recordo al meu fill/a que aconseguirà anar amb bici, segurament aprendrà a anar amb bici. Si recordo a la meva millor amiga que és plenament capaç d’obrir el seu propi negoci, aquest que tanta il·lusió li fa, possiblement farà el pas encara que a la llarga no surti com ella esperava.
I, si deixem de mirar-ho des d’una perspectiva relacional, i ho comences a mirar des del JO? A què estàs esperant? Potser hi haurà persones al teu voltant que et diran que no ho intentis. Doncs bé, t’he de dir que te’n desfasis el més aviat possible. No intentis explicar a qui no vol entendre.
No serveix de res somiar-ho sense intentar-ho. Anar pel camí correcte ja t’avanço que no serà fàcil. Hi haurà dubtes, pors i fracassos. Si, si, FRACASSOS, quina por veritat? Cada fracàs és un esglaó cap a l’èxit i un aprenentatge.
Tu continua lluitant, perquè és de ser molt valent lluitar pel que vols en una societat on el confort moltes vegades es confon amb la felicitat. De debò, ho estàs fent molt bé.
Aquest nou any, he decidit no fer cap llista amb propòsits que sé que no compliré. Sinó surfegem les onades per por a caure de la taula, acabarem ofegant-nos. Una pandèmia i una guerra ens han ensenyat que la vida és aquí i és ara. Aquest any vull equivocar-me, esgotar totes aquelles possibilitats de cagar-la (i perdoneu l’expressió), perquè això significarà que per moltes guerres que trobi en el camí, l’únic que m’ensenyaran és a no deixar de lluitar.
La vida és ara. Persegueix els teus somnis fins que deixin de ser-ho perquè això voldrà dir que ho has aconseguit.
Eli Gironès
Responsable de Recursos Humans i Prevenció de Riscos Laborals a MasoliverGroup
Coordinació Relacions Laborals. Membre dels grups PRL, Relacions Laborals i Gestió de Persones.