Fa uns dies vam celebrar els 60 anys de la nostra empresa mare, l’empresa de transports que va fundar l’avi als anys 60. L’avi Ricard, pagès de Sant Hilari Sacalm, tenia camions per a fer feines de bosc, quan el propietari d’aleshores de la Font Vella, que era també el propietari de la casa de pagès on els avis feien de masovers, va voler portar l’aigua de Sant Hilari a Barcelona. Aquell encàrrec va ser el punt de partida de la nostra empresa familiar.
Amb el temps, els tres fills —l’Isidre, en Josep i en Joan— van fer créixer el negoci invertint en la construcció dels magatzems. En Joan, el petit i el més inquiet, fa quatre anys ens va deixar, i ens vam trobar la tercera generació portant el negoci. Una empresa que ja no és només transport, sinó emmagatzematge i logística; amb reptes tecnològics, amb grans reptes de sostenibilitat i una competència global que no existia fa dècades.
Assumir la direcció d’una empresa familiar és un honor, però també una responsabilitat enorme. I quan aquest relleu arriba de manera sobtada, com va passar, sense temps per preparar-se, la sensació pot ser aclaparadora. Et trobes davant decisions estratègiques, equips que esperen respostes i un mercat que no s’atura. Cert que en Joan ens havia anat preparant, però igualment et trobes prenent decisions que, us podeu imaginar, al principi fan vertigen.
En aquests moments és fàcil sentir que no estàs prou preparat. Heu sentit a parlar de la síndrome de l’impostor? La primera vegada que en vaig sentir parlar em vaig sentir totalment identificada. No és un caprici ni una moda; és un fenomen estudiat que afecta fins al 70% de les persones en algun moment de la seva trajectòria professional. I pot ser especialment intens quan entres en un rol de lideratge sense haver passat per tots els graons previs.
La síndrome de l’impostor es manifesta amb pensaments com: “No estic a l’alçada”, “Tard o d’hora descobriran que no en sé prou”. Aquesta inseguretat pot frenar decisions, limitar ambició i fer que moltes persones renunciïn a oportunitats abans d’intentar-ho.
En el nostre cas, podia haver-hi diverses causes. La primera, expectatives elevades, quan heretes una empresa amb història, la pressió per mantenir el nivell és enorme. La segona, comparacions constants, és fàcil mirar enrere i pensar que mai igualaràs la generació anterior.
I tot i que afecta a homes i a dones, els estudis mostren que les dones la pateixen amb més intensitat (sí, tres dones formem la tercera generació). L’estimat ChatGPT ha trobat un article que diu que “Una revisió de 108 estudis confirma que les dones obtenen puntuacions més altes en la síndrome de l’impostor que els homes, malgrat tenir competències similars.” (Bravata, D. M., Watts, S. A., Keefer, A. L., Madhusudhan, D. K., Taylor, K. T., Clark, D. M., Nelson, R. S., Cokley, K. O., & Hagg, H. K. (2020). Prevalence, predictors, and treatment of impostor syndrome: A systematic review. Journal of General Internal Medicine, 35(4), 1252–1275. https://doi.org/10.1007/s11606-019-05364-1).
Com es combat aquesta sensació? No hi ha fórmules màgiques, però hi ha una estratègia que marca la diferència: envoltar-se de bones persones.
Bones persones vol dir molt més que bons professionals. Vol dir persones que comparteixin valors, que tinguin la generositat de transmetre coneixement i la valentia de dir-te la veritat quan cal. Vol dir crear un entorn on preguntar no és un signe de feblesa, sinó d’intel·ligència.
Liderar no és saber-ho tot. Liderar és saber escoltar, delegar i confiar. Quan tens al costat persones que sumen, la síndrome de l’impostor perd força. Perquè el lideratge deixa de ser una càrrega individual per convertir-se en una oportunitat compartida.
En el nostre cas, aquest cercle de confiança ha estat vital. Hem trobat suport primer de tot en la confiança cega de l’Isidre i en Josep (l’anterior generació) i segon, del nostre equip de professionals que ens han ajudat a fer el salt tecnològic, a repensar processos i a mantenir la cultura que ens defineix. Hem après que envoltar-se bé no és un luxe, és una necessitat.
Aquest enfoc no només ajuda a superar inseguretats; estem convençudes que construeix empreses més sòlides. És l’estratègia per a construir la nostra de manera més sòlida. Volem fer un lideratge basat en la col·laboració i la confiança, perquè les decisions siguin més robustes, els equips estiguin més compromesos i la cultura de l’empresa que va començar la generació anterior es consolidi.
En fi, ja per acabar, no voldria que això sonés com si haguéssim passat del “tard o d’hora descobriran que no en sé prou” al “aquesta es pensa que ho sap tot”. Res més lluny de la realitat. Ho dic des de la humilitat més absoluta i amb el convenciment que “el que em pot passar a mi li pot passar a qualsevol”. La conclusió és senzilla: envolteu-vos d’un equip de bones persones i doneu-los les gràcies (i abraceu-los!) per ajudar-vos a superar aquells moments en què la síndrome de l’impostor floreix. Perquè, siguem sincers, hi haurà altres moments en què tornarà a aparèixer. Però tenint el nostre equip al costat, la càrrega es fa més lleugera i el camí, més estimulant. Ara us deixo… vaig a repartir unes quantes abraçades.
Elisabet Moragas, CFO, direcció magatzems a l’empresa MORAGAS, i membre del grup de benchmarking d’Administració i Finances del Fòrum Carlemany