Fa més de 7 anys que estic al capdavant de l’empresa com a director general, i amb el temps, cada vegada m’adono més de com d’importants són els bons treballadors a les organitzacions.
En una bona empresa normalment hi ha grans treballadors, així com en un gran equip hi ha bons jugadors. És difícil que en companyies on es respira un bon clima, una bona projecció i un bon rendiment, hi trobem col·laboradors poc entregats, ja que els propis companys els poden executar ràpidament (entenc col·laboradors com als treballadors que participen en el creixement de l’empresa). Aquesta situació es dóna quan l’equip està unit, dirigit al bé de l’empresa i no agrada que certs nouvinguts interrompin el camí per assolir els objectius globals.
En les entrevistes per contractar nous col·laboradors, li dono molta importància a factors com: d’on provenen, quant de temps han estat a l’últim lloc de treball, l’actitud… i rarament trobo interessats que portin molt temps en una bona companyia i estiguin buscant un nou repte. I quan apareixen, no se’ls pot deixar escapar perquè aquestes figures són un cavall guanyador.
El bon treballador no només és algú que es beneficia a si mateix per la seva bona feina, sinó que és un recurs valuós perquè també pensa pel bé de l’empresa. La forma en què realitza el seu treball, la manera d’interactuar amb els seus companys i com respon a les exigències de l’empresa fan que sigui part d’alguna cosa més gran. És clar que l’empresa remunerarà més bé al col·laborador que aporti solucions i contribueixi que la companyia avanci dia a dia. Per això, el més intel·ligent com a empresari és retenir aquest talent i motivar-lo en forma d’incentius i remuneració.
No oblidem que la motivació i la implicació no només prové del salari, sinó també del creixement professional, el respecte, l’escolta o el clima laboral entre companys.
Contràriament, també vull parlar dels mals treballadors, preocupats de mal parlar dels companys i l’empresa, amb l’estratègia de xafar l’herba del costat per semblar més alts. Aquesta fórmula pot funcionar a curt termini però a llarg termini s’acaben evidenciant, i per l’empresa tenir aquests perfils pot ser perillós. La tasca dels directius, primer de tot, és detectar-los i, un cop detectats, intentar redirigir-los, Si no pot ser així, malauradament no hi ha més remei que prescindir-ne.
A casa he apostat per la promoció interna quan hem creat noves posicions de major responsabilitat. Crec que el millor és apostar per la “cantera”, però quan hem anunciat internament que creàvem un nou càrrec de major responsabilitat, la sorpresa ha estat que moltes vegades no hi ha hagut interès ni tan sols en preguntar en què consisteix el càrrec, quines responsabilitats comportaria, quina projecció pot tenir la nova posició, què comporta econòmicament… i de les desenes de promocions que hem fet, sempre hem tingut poca resposta. Això sí, alguns reclamen cobrar més aportant sempre el mateix,
Per altra banda, alguns també es queixen que els directius cobren massa, i jo els responc que els directius volen persones resolutives, treballadores que aportin un valor afegit, i amb aquestes persones no s’ha d’escatimar amb una bona retribució. Posem el cas d’en Messi. Pot semblar injust que un jugador que és admirat per mig món per córrer darrere d’una pilota, cobri 100 milions d’Euros anuals, però si ens ho mirem amb perspectiva empresarial, s’estima que pot generar més de 200 milions pel club, llavors sembla que fins i tot podria cobrar més. Amb aquest símil de Messi, no vull opinar sobre si cobra massa o no, però sí que vull fer la reflexió que, per les empreses, els treballadors resolutius han d’anar lligats a una bona retribució.
I com ho hem de fer per crear un bon equip de bons jugadors?
Les bones empreses tenen molt de guanyat, ja que és més fàcil que bons treballadors s’hi interessin, així com els bons jugadors vulguin jugar als grans equips de primer nivell. Però si ets un equip de tercera regional i vols acabar jugant a la Champions, com ho has de fer? Els inicis són difícils i no es pot pretendre fitxar a en Messi en un equip de tercera regional, però tampoc vull dir que no es pugui tenir jugadors amb potencial, ja que depèn de com s’entrenin i es motivin poden fer una gran evolució. En aquests casos l’entrenador i la projecció de l’empresa té un pes molt important.
I per últim, vull remarcar una de les funcions més importants que crec que tenen els directius; trobar els col·laboradors adequats, una feina gens fàcil. Un cop es tenen aquests col·laboradors, s’han de crear carreteres perquè puguin circular còmodament, segurs, sense embussos, però amb molta fluïdesa.
Els directius i empresaris segurament estareu bastant d’acord amb mi que és molt difícil trobar bons treballadors, i que, quan els trobes, has trobat un tresor que no pots deixar escapar.
Marc Puignau
CEO de Peixos Puignau
Membre dels grups de benchmarking d’Alta Direcció i Carlemany Junior