La meva primera idea quan em van encarregar aquest article va ser parlar de la intel·ligència artificial i com encara avui no entenem com ens canviarà la manera de relacionar-nos, igual que ho han fet les eines que fem servir cada dia sense de forma completament inconscient: internet, el correu electrònic i les xarxes socials.
Tot un seguit de coses m’han fet canviar d’opinió. D’una banda, les últimes dades publicades d’atur i afiliació a la Seguretat Social que marquen clarament que veurem un increment de les tensions en el mercat de treball i en la lluita per captar talent.
Per altre banda, el darrer cap de setmana vaig assistir a l’actuació de tres hores d’un grup de persones, majoritàriament de més de 70 anys, que van omplir, no només el recinte, sinó també les pàgines i els reportatges dels grans mitjans de comunicació. De fet, només de començar, el meu fill em va preguntar si de veritat aquells senyors que saltaven i corrien per l’escenari tenien més de 70 anys.
La vitalitat, talent i energia de l’espectacle em va fer reflexionar sobre amb quant de talent de persones de més de 70 anys comptàvem a la nostra organització. Us convido a que feu el mateix.
No és gens sorprenent que la resposta, en la immensa majoria de casos, sigui una o cap. I les poques persones que hi poden haver normalment seran o propietaris o membres del Consell d’Administració.
A les nostres organitzacions ens omplim la boca de parlar de captació de talent, retenció de talent i en canvi estem deixant escapar massivament talent, experiència i coneixement amb poc més de 61 anys. Ens cal una reflexió profunda sobre què estem fent malament a les nostres organitzacions, suposadament engrescadores i motivadores, per què a la primera de canvi les persones amb més experiència i coneixement només vulguin jubilar-se i dedicar-se a l’hort, a les cartes o la petanca.
Els propers anys, el repte que tenim per davant és majúscul. La major part del talent sènior de la generació del Baby Boom arribarà a l’edat de jubilació (o prejubilació) en la propera dècada i seran molt difícils de substituir pels membres de la molt menys nombrosa generació Zoomer (la dels nascuts ja al segle XXI).
Per tant, tenim per davant el repte de com captar el cada vegada més escàs nou talent amb construïr unes organitzacions que aconsegueixin que els seus professionals més veterans, i amb més coneixement de l’organització i el sector vulguin mantenir-s’hi, no fugir-ne corrents.
Segons Chat GPT (tenia que sortir la intel·ligència artificial) haurem de buscar les maneres per poder conviure amb aquesta nova diversitat:
- Aconseguir que Baby Boomers, Millennials i Zoomers treballin junts i aprenguin els uns dels altres.
- Generar oportunitats, reptes i projectes que requereixin de la col·laboració entre persones de diferents generacions.
- Fomentar que els nadius digitals ens ajudin als pobres migrants a adaptar-nos i mantenir-nos al dia en el sempre canviant entorn digital.
Com a la majoria de coses a la vida, el repte de mantenir vives les nostres organitzacions passarà per captar talent jove però també per aprovar aquesta assignatura pendent de mantenir l’esperit, la motivació i les ganes de tot aquell talent sènior, fidel, responsable i molt treballador, que és el que ens ha permès arribar fins aquí.
PS: Pels que encara no ho hagueu endevinat el grup de talent sènior que vaig veure el cap de setmana és format per Sr. Bruce Springsteen (73) i molts dels actuals components de la E Street Band, Gerry Talent (73), Roy Bittan (73), Steve van Zandt (72), Nils Lofgren (71) i Max Weinbey (71).
Xavier Pagès
CFO a Comexi
Membre del grup Administració i Finances